Estat d’ànim

No sé que em passa. En general soc bastant feliç; tinc amigues, els estudis em van força bé (2n de batxillerat), he superat bastant (no del tot) una ruptura que va tenir lloc fa 7 mesos, etc.
És a dir, no em puc queixar i la majoria de dies estic motivada per tirar endavant i assolir els meus objectius (anar a la universitat, per exemple) però en canvi hi ha dies que sense motiu aparent arribo a casa sense ganes de fer res, engoixada, trista i amb ganes de plorar.. em venen a la ment records del passat (algun record amb la parella, quan els estudis eren més fàcils, quan no hi havia pandèmia..) i em poso trista.. (també he de dir que no em dura massa hores)
Crec que tot influeix una mica (2n de bat perquè ens manen molta feina i no tinc vida social i les restriccions de la pandèmia i tal).
O sigui, no puc dir que no soc feliç però em falta algo.. és com que la meva vida no té un rumb clar.. com que em sento buida i no li trobo el sentit a la vida.
A més, soc una persona sensible, generalment negativa i que s’agobia amb facilitat. Però la veritat és que no entenc aquests canvis de l’estat d’ànim.. cap allà al octubre-novembre em va passar algo similar, i ara una altra vegada.
No sé perquè hi ha temporades que estic força bé i d’altres, sense més ni menys, tinc aquests alts i baixos.. i ja no penso que és cosa de la situació actual (tot i que també influeix), si no que dec tenir algun trastorn bipolar o algo.
Contant que l’any passat ho vaig passar molt malament i vaig haver d’anar al psicòleg i tot per diversos problemes.
Espero que em pugueu donar una resposta, gràcies :)

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.


Moltes gràcies per la teva consulta!