No se que em passa.

Hola, bon dia.

Et contaré la meva situació per saber el que he de fer ja que no puc més amb això.

No puc més amb tot el que m'està passant. No em sento bé amb el meu interior ni exterior i moltes vegades penso negativament sobre tot. Sempre he sigut feliç amb jo mateixa però tot va canviar. Ara no soporto a la gent i sempre m'agradaria estar sola ja que penso que cada cosa que dic els molesta. Jo només vull que siguin feliços. Mai tinc ganes de fer res i menys amb més gent. M'he adonat de que el món no es tan bonic com el pinten i que tot es dolent ja que sempre pot venir algú a destrossar-ho tot.
Tinc una amiga a la que li conto tot el que em passa ja que pensava que tot el que creia era totalment normal, però no es així. I fins a ella sempre penso que sempre la molesto i que no l'importa el que li dic, com a tots, que crec que pensen igual. Ella sempre em diu que pensi en positiu però es molt difícil, casi impossible per mi, simplement aquest sentiments d'odi cap a mi mateixa no desapareixen. També hi han un par de coses que igualment em preocupen i penso jo mateixa que no es normal. Una vegada vaig tenir un atac de nervis, no podia respirar i em sentia totalment agoviada i estresada, això em passa constantment així que el meu cos es va moure sol i em vaig començar a tallar la pell amb unes tisores. No se perquè vaig fer això i la veritat que vull parar de ser així. Tampoc m'agrada el meu físic però això ja de veritat penso que es normal. Se que he posat moltes coses però m'ha ajudat escriure també tot això.
M'agradaria saber que fer amb la meva situació ja que no vull pensar i fer tot el que faig i no tinc tanta confiança encara amb els meus pares per contar tot això.

Moltes gracies.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!