perfeccionisme en parella

Hola, primer de tot gràcies per la feina que feu!
Doncs la meva novia i jo tenim bastants malentesos o discussions per coses que em semblen lleus o tonteries, gairebé sempre s’acaba enfadant ella per coses que he fet o dit, que, des de la meva perspectiva, em sembla que no es tan greu com per discutir (com per exemple marxar d’un lloc sense dirli qe no em sentia a gust, interrompre quan parla bastant, o no explicar-li que he començat a fer x cosa perquè m’he olvidat de dir-li).
Jo soc molt sensible i perfeccionista amb mi mateixa i també em com vull que vagi la relació, i a la mínima que té aquests enfadaments amb mi doncs m’autoculpo molt de que no soc suficient per a ella, que no em mereix i normalment em quebro molt arribant a plorar quan en veritat no vull però no ho aguanto i jo penso que quedo com exagerada. Això em passa perquè a vegades penso que el que he fet no esta malament i es com que tinc las sensació de que mira tots els defectes meus en lupa i no puc estar en tot, em frustra. Llavors no sé si realment som perfeccionistes (i per la personalitat oposada que tenim doncs ens passen aquestes situacions tontes i reaccionem com reaccionem) o en veritat el que passa es que una de les dos o les dos som tòxiques i per això estem així...
No m’agrada discutir i de tant en tant em troba alguna cosa i em fot i ja li he dit q a la pròxima m’ho digui amb mes tacte (no es que ho digui molt malament, no insulta però a vegades es queda callada uns minuts, o diu de marxar, o diu algun comentari que no m’agrada però sense ser despectiu) perquè a mi em sona que ja li vaig demanar que ho parléssim assertivament perquè no estic be per temes personals i no vull mes lios. Ella si que m’ha dit que sol ser poc tolerant a coses d’aquestes ja en general, pateix d’estrès i mil coses i de la mateixa manera que jo reacciono plorant, ella reacciona enfadant-se, tenim poc autocontrol però en cap cas ens fem mal ni tampoc les baralles son derivades per fets greus, com gelos, enganys, prohibicions, etc.
Com ho veieu? Exagerem i dins del qe hi cap som així o veieu q hi ha toxicitat? Que podem fer? I que puc fer per no posar-me trista ni autoculparme? Gràcies

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!