Hola!!
Primer de tot gràcies per contactar amb nosaltres. És comú que a l’adolescència hi hagi inseguretats amb el propi cos, però que pugis 1,5kg de pes no és descontrolar-se amb el menjar. Ja has vist lo ràpid que els vas baixar... Ara bé, si parles d’afartaments, s’hauria de mirar que entens tu per un afartament i quant de menjar ingereixes per tal que el consideris així. Deuries estar-ho passant molt malament .... Però arribar al bucle afartaments-vòmits és molt perillós per la salut, sobretot si pel que comentes tenies la necessitat de fer-ho. Com bé tu dius, batxillerat i pandèmia no són una bona combinació...i si s’ajunta amb l’adolescència i aquestes inseguretats amb el cos, encara menys.
Jo et diria que no t’obsessionis pel teu pes, sinó que miris per cuidar i construir una bona autoestima. DEMANA AJUDA als teus pares, i si no ets capaç perquè t’és impossible, diga-ho abans a una amiga de confiança que t’animi a demanar ajuda i t’acompanyi en aquest camí, o algun profe amb el que tinguis confiança i et pugui ajudar. Però lo important és deixar-te ajudar i començar a respectar-te a tu mateixa. Fora comparacions, pressió pel pes, control de la bàscula (treu-la!).
La teva salut està per sobre de tot. No et preocupis pel que pensin els teus pares ni per preocupar-los a ells. T’estimen i faran el que sigui per ajudar-te i que estiguis sana.
Espero haver-te ajudat.
Una abraçada bonica!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
