No puc mes...

Hola , al institut em sento molt sola. De tot l’insti només tinc una amiga. I un altre que nose si es pot considerar amiga, perque casi sempre fa el que li dona la gana sense comptar amb mi i deixanme sola en moltes coses.
Estic farta ya, d’aixecarme del llit i no tenir ganas ni de menjar pel simple fet de saber el dia q mespera. Al primer trimestre ho vaig pasar una mica malament, plorava gairabe dia derrere dia. Pensan perque mhavia de pasar a mi. Al segon trimestre doncs ja em vaig acostumar una mica mes i vaig ferme una mica mes “forta”. Pero enserio estic fatal, i ja no es que digui nomes es al insti, i el demes dia be. Perque mafecta en tot el dia ya el fet de passar-ho malamen al insti.
I pues pf nose que fer amb la meva vida enserio. I la meitat del meu institut son uns...c@brons per no dir un altre paraula. I ja nose que fer amb la meva vida perquè cada dia em canso mes d’aquesta situació. I pensar que hauré de pasar a 4t amb aquests. I graduarme amb ells se’m posa la pell d gallina.
La meva meva ex amiga, mha deixat d “costat” perquè una noia la qual ara son inseparables, li va menjar literlament el coco, perquè em deixés de costat. I també veure q la meva ex amiga, sempre va amb ella sempre la veig juntes pensant tot el que ella i jo vam pasar durants ANYS. I que arribi una persona en 1 any una manipuladora, que va fer que ella em deixés de costat, nose com. Doncs tot això es junta i cada vegada ho paso fatal cada vegada que hi penso. Nomes vuy que arribi estiu i s’acabi ya el insti perquè aixo es una tortura.
A fora del centre tinc el meu grupet d’amigues, pero de que em serveiz aixo si al insti em fa estar fatal durant tot el dia. Osigi nose que fer. I no em cambiare de insti perquè em pilla a laltre punta del poble.
Gracies pel treball que feu dia a dia per ajudae als joves amb problemes. un petó.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!