Hey
Just després de Nadal vaig començar a parlar amb un noi de la meva classe (faig 2n de Bat i només coincideixo amb ell a una optativa) per insta i wats i la cosa anava molt bé, parlàvem de tot i ens vam adonar conta que teníem moltes coses en comú i les converses podien de ser sobre qualsevol cosa i mai s'acabaven (mai m'havia passat d'haver-hi connectat tant amb un noi abans). La cosa és que vam quedar un dia i va anar superbé, m'ho vaig passar molt bé i vam seguir quedant molt. Tot anava superbé, havíem connectat molt i ell era molt mono, super correcte amb mi respectant, molt divertit, ens explicàvem tot... Ell em deia que s'estava pillant de mi i que començava a sentir coses cap a mi i que estava super bé amb mi i que veia futur en estar amb mi... Però un dia després que jo tornes d'entreno em va obrir per wats i va decidir acabar amb el que teníem, la seva explicació va ser; que jo era massa bona per ell, que no em volia fer mal i que significava molt per ell, però que no es veia preparat per estar en una relació un altre cop, ja que l'any passat va trencar amb la seva ex i ho va passar molt malament. Jo a tot això li vaig contestar que no em calia estar sortint amb ell, que no necessitava anar de pressa perquè jo tmp sabia si estava preparada per estar amb algú perquè mai ho he estat. Li vaig dir que res em quadrava de passar a dir-me que esta super be amb mi i que veu un futur, a dir-me que ja no vol res. Jo tot això volia parlar-ho cara a cara i ell em va dir que no, que no li veia la necessitat pq no estàvem sortint ( encara que els sentiments fossin mutuus i ens teníem una estima). Em vaig quedar bastant fotuda pq era amb el primer noi amb el qual quedava no només per una atracció sexual sinó a més a més sentimental. La conversa va acabar bé.
, vull dir jo no em vaig enfadar i vaig respectar totalment el fet de que necessitès un temps per ell i per estar bé. Però el que si que no em va agradar va ser el fet de no voler parlar-ho cara a cara i que per l'escola m'evitès pq aixó a mi em fa mal. Vaig deixar passar unes setmanes i el veia com que intentava evitar-me, el veia trist com si l'hagués afectat de veritat i jo tmp volia ser pesada i anar darrere seu, a més a més va començar setmana de trimestrals i necessitava estar concentrada (una mica difícil :)) Ara ja farà un mes d'això i només hem parlat un cop cara a cara i va ser per saber com ens havien anat els trimestrals ( conversa de 5 minuts ) Jo necessito quedar amb ell i dir-li tot el que sento i vaig sentir en aquell moment pq el dia que em va obrir per wats a mi no em va sortir dir li tot pq jo per missatge no m'agrada parlar aquest tipus de coses i necessito dir-li. Però potser és insistir molt en el tema, no vull ser pesada o segoviar-lo. No sé que fer, tinc por de dir-li de parlar i que em digui q no. Jo me'l segueixo estimant i sé que si necessito qualsevol cosa puc dir-li, però es que em fa ràbia el fet de fer com si no ens coneixèssim després de tot el que em fet i parlat i també el no haver tingut l'oportunitat de dir-li el que jo sentia. I es que estic pensant amb ell tot el dia i he deixat anar a molts tius per tindre l a ell en el cap.
Gràcies si t'has llegit tot aquesta xapa :)
Laura Centellas Data: 31/03/2021 09:53
Hola!
Es una situació difícil aquesta en la que et trobes.
Tu tens tot el dret a voler parlar amb ell i ell te tot el dret a reaccionar com cregui que li serà menys dolorós. Ell ha decidit que la manera de no pillar-se més de tu és posant distància.
Realment fa mal veure com algú, al que nosaltres apreciem, decideix allunyar-se de nosaltres, i ho hem d’acceptar. Hem d’entendre que no podem obligar als altres a estar amb nosaltres, ni a escoltar converses que no volen tenir.
No sabem ben bé què li ha passat a aquest noi, però sí sabem que no vol parlar amb tu i que necessita distància. Així que hauràs de deixar de parlar-hi i esperar a veure si ell, d'aquí un temps, mostra senyals per reprendre la relació.
Si necessites escriure, fes-ho, tingues el teu propi diari d'emocions i deixa que tot el malestar, la tristesa, la nostàlgia, el dolor... vagi sortint. Dibuixa-hi, escriu, pinta, plora.... deixa que l'emoció vagi existint, ja que t'ajudarà a travessar el dolor.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
