Estic en shok

Primer de tot agrair-vos tot el que feu per intentar ajudar-nos!
La meva història és una mica complicada ja que em sento al mig de la meva mare i el meu novio. Des que va començar la relació (portem 7 mesos) la meva mare sempre m'ha posat limitacions com per exemple per anar a sopar a casa seva, quedar-me més estona amb ell... Em trobo en una relació a distancia on el puc veure però no tant com m'agradaria i a més la meva mare no ajuda gens ja que qualsevol cosa que li explico d'ell que m'ha fet que no m'agrada ho exagera i ja pensa que no es bo per mi i es preocupa. Ella sempre ha volgut manar i que vingués ell al lloc on visc jo i al principi no em deixava anar a casa d'ell ja que viu amb 2 companys de pis i no amb els seus pares. Total ell per nadal va venir a casa meva i ja havíem dormit junts una vegada a casa meva però aquell dia a la meva mare li va entrar al cap que no volia que dormissim junts, total que clar per mi i per ell era un patient estant a la mateixa casa i ademes que ja haviem dormit junts previament amb el permís de la meva mare. Quan va ser el seu aniversari jo tenia moltíssimes ganes d'anar a veure'l i estar amb ell i al principi la meva mare em deixava fins que parlant amb una amiga seva li va començar a dir que tampoc veia bé això total que com és molt influenciable al final no em va deixar anar, jo vaig agafar un disgust molt gran i ell també. Durant el període de temps del seu aniversari que va ser al gener a ara si que m'ha deixat anar a veure'l i domir amb ell i tal i ell va pujar el cap de setmana passat a casa meva, total que aquest cap de setmana la idea és q anava jo sola com sempre però a la meva mare nose perquè se li ha ficat avui la idea de que jo allà no dormo que de dia vagi amb ell però per la nit a casa i clar jo avui he arribat allà i quan li he dit s'ha enfadag perquè no enten aquests canvis de la meva mare i està fart d'aguantar-la sempre i diu que passa d'estar així i que no vol saber res més.
Jo sento que la meva mare no ha parat dins aconseguir el que volia per a mi ell és una persona que estimo moltíssim, de fet és com si nose a vegades penso que pot ser l'amor de la meva vida perquè tot i que ell es complicat de caràcter em demostra que m'estima molt i em fa molt feliç, jo estic acostumada a que quan no surten les coses com ell vol digui que ho vol deixar i tal però sempre el convenço per tornat o ell mateix recapacita, jo ara mateix nose que fer ja que sento que he perdut a una persona que em fa molt feliç i jo no vull perquè és com que alguna cosa em diu que no el puc perdre nose perque. D'alguna forma o d'una altra sempre quan hem tingut problemes s'han arreglat i es que no vull que la meva mare em tregui això perquè jo no vull ser tota la vida una amargada pensant en que l'he perdut i de veritat que no se que fer, jo ara mateix sento ganes de no fer res la meva mare l'únic amb el que justifica els actes d'ell es que diu que no m'estima i que només em vol utilitzar cosa que jo sé perfectament que no i ademes ella esta con molt tranquila i jo no vull deixar que m'amaegui la vida i que em faci deixar amb ell una cosa tan maca que teníem i necessito ajuda siusplau.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!