Hola, Primer de tot, m'agradaria agraïr la feina que feu. Gràcies, perquè hi ha moltes persones que ho necessiten.
El meu cas es que fa bastant temps que estic preocupada per un tema que exposaré a continuació.
Dons bé, fa bastant temps que tinc pensaments introsius i obsesius, es a dir, que estic quasi tot el dia (per no dir tot) donant voltes al mateix tema, una vivència dolenta del passat, i es que a través del record, visc en el passat. Fa aproximadament dos mesos que estic així, i potser hi ha dies que estic una mica més bé, dies que no hi penso tant o em distrec, i dies els quals hi penso tot el dia. Es un tema força complicat d'explicar, però va encarat a l'ambit de parella. Fa mes de tres anys que tinc parella, i la veritat es que estic molt bé i tinc clar que vull seguir amb ell per sempre. El problema es que fa cosa d'un any i pocs mesos vaig tenir una aventura amb un altre noi, vaig cometre una infidelitat, i creieu-me, quan avui en dia dic que es el pitjor que m'ha passat a la vida, i que segurament, em passarà mai. El fet de no ser conscient el mal que estava fent a la meva parella, ara, quan hi penso, que es tot el dia, em destrossa per dins. En aquells moments no era conscient del que podria suposar, vivia als nuvols, i no valorava el que havia de valorar. Va passar dues vegades, però la cosa ja va acabar. No era consient del que feia, i potser per això, mai hi havia donat voltes, o a vegades quan hi pensava, se'm anava del cap en dos segons, vull dir, que no li donava voltes al tema. Però a l'Octubre passat, un dia mentre estudiava, em va venir un pensament espontani sobre allò que havia fet, començava a ser conscient, de sobté de tot el que havia fet, i de tot allò que la meva parella no es mereixia. No podia parar de pensar en el tema, no em marxava del cap, li donava voltes i voltes, i despres de parlar-ho amb una amiga, vaig decidir epxlicar-li a la meva parella, ja que tenia un pes a l'estomac increible, i molta ansietat a cada moment pel fet de que no podia parar de donar voltes al tema. Hem passat uns mesos molt dolents la veritat, però ell ha aconseguit personar-me i ell ja ho té oblidat, perquè realment m'estima de veritat i estic demostrant que jo l'estimo a ell, i que tot va ser un error. Ha sigut molt dur per ell, i penso en tot el patiment que ha hagut de passar, i penso que em mereixo patir, perquè si, soc consient de lo greu i fort que es arribar a fer una cosa així. Li vaig explicar tot tot, ja que tenia molta ansietat i pensaments introsius, i per cada cosa que pensava, s'em quedava a la ment i l'havia de treure si o si, sino, em generava cada vegada més ansietat. He anat a un psicolèg, però mireu, sincerament no m'ha servit de res (almenys amb aquella persona). Al febrer, vaig tornar a tenir pensaments introsius, de manera que vaig parlar amb la meva parella i em va dir que li buides tot, que aixi era la unica manera de poder avançar, i això vaig fer, vaig buidar moltisimes coses que s'em passaven per la ment en aquell mooment, fins i tot coses que no tenien a veure amb el tema o bé coses insignificants. Ell m'ha arribat a perdonar i mai ens hem deixat, tot i que si que hi ha hagut moments durs. Durant tot, tot el març, he tingut aquests pensaments introsius sobre el tema en general, haver fet el que vaig fer, i anar-hi donant voltes i més voltes. Hi ha dies que si que he estat més bé, i d'altres que he arribat a estar molt enfosada per culpa dels pensaments, perquè es estar tot el dia pensant i donant voltes, haver de deixar de fer coses per culpa dels pensaments i no poder gaudir dels moments. Se que vaig cometre un error i que ja està, no puc canviar-ho, l'unic que vull es mirar endavant amb la meva parella, oblidar el tema, aprendre i tenir un futur millor. Però segueixo vivint en el passat per culpa d'aquests pensaments que els tinc tot tot el dia, i esque ja no se que fer...perque no em deixen oblidar ni seguir endevant. He parlat amb la meva parella del tema, ell intenta donar-me suport, però es un tema que no m'agrada comentar-li perquè dol, li fa mal que li vagi recordant i té raó, però jo no vull viure tota la vida pensant en el que he fet i tinc por de que sigui així, perquè ja porto 2 mesos així. He mirat articles a internet per intentar no tenir aquests pensaments, perquè es que, son una tortura. Intento distreure'm però a la minima, torno a estar pensant en el tema i no paro de donar-li voltes, i em crema per dins, molts dies no tinc ni gana de menjar res, ja que s'em posa un nus a l'estomac. No entenc perquè em passa això de tenir els pensaments. Durant el Nadal i Gener, ho hem passat malament, els dos, però no tenia aquests tipus de pensaments, i a l'estiu passat, despres de fer el que vaig fer, tampoc. Tinc por que aqeusts pensaments em dominin per sempre, i vull tirar endavant i oblidar-ho, però no se que fer perquè marxin. Necessito ajuda.
Moltes gràcies,
Atentament,
Laura Centellas Data: 09/04/2021 09:27
Hola!
Gràcies per explicar-nos això que et preocupa i et neguiteja tant.
Tal i com has dit, és important que ho parlis amb la teva parella. La confiança és la base d’una relació sana. Confia en les paraules que ell t’expressa, parleu-ne sense fer-vos mal...
El que sents és una emoció natural que es diu culpa, es la que genera molts dels teus malestar fisiològics, mal de panxa, pressió al pit, frustració...
Potser hauràs de buscar un altre professional amb qui et sentis més còmode per parlar. A vegades no connectem amb els professionals de la salut mental i és important trobar una persona que sentis que t'accepta i t'acull incondicionalment.
Parla amb els teus pares i busqueu ajuda externa. Tens dret a ser feliç i a no tenir aquest patiment. Veuràs que no tots els psicòlegs són iguals.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
