Hola bonica, 

Em sap greu que hagis viscut aquesta mort tant propera i tant dura. 

La mort d'una persona estimada és un gran xoc, i cal tot un procés de dol per aprendre a viure sense aquesta persona. El procés de dol sol ser molt llarg (entre 1 i 2 anys), per tant, és molt normal que encara estiguis trista pensant en el teu pare. Busca persones amb qui puguis compartir la teva tristesa (és important que parlis del teu pare, que puguis recordar-lo i parlar de com et sents) Si no et sents còmode parlant-ho amb els teus amics ni amb la teva mare, potser t'ajudaria fer-ho a teràpia, on tinguessis un espai per parlar-ne, per recordar-lo i per pair mica en mica la seva mort. 

Per poder aprendre a viure en aquesta nova situació, és important que visquis la pèrdua. Què vol dir això? Doncs que has de sentir el dolor, per molt mal que faci, i has de deixar que surti. Pots expressar-ho a través del plor, del ball, de l'escriptura, dibuixant o pintant.... però és molt sa que vagi sortint la tristesa. Si vols, pots escriure-li una carta de comiat on li agraeixis tot el que t'ha donat. Veuràs com t'ajudarà a sentir-te més connectada amb ell i per tant, més lliure.

Ara és un moment en què necessites els teus amics, la teva família i les persones que t'estimen. No t'aïllis d'ells, d'acord?

Esperem que mica en mica, puguis sentir-te una mica millor.

Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis i intentarem ajudar-te. 

Una abraçada molt forta!