Problemes relació

Hola, primer de tot gràcies per la feina que feu.
Us escric perquè tinc una situació una mica difícil i necessito l'ajuda d'un professional. Us explico:
Estic en una relació ja fa més de 3 anys, tot ha anat funcionant bé (alguna baralla, problema però com totes les parelles). Resulta que jo vaig conèixer a una persona i des d'aquell dia hem mantingut el contacte i noto que tenim una connexió bastant especial. Un dia la meva parella es va enterar que parlàvem i es va pensar altres coses. El fet és que jo no li havia dit que em parlava amb ell i per això vaig borrar conversacions (cosa que va fer que sospités més) i fins i tot el vaig mentir en alguna cosa, cosa que després va acabar sabent la verdad, però mes que res ho vaig fer per no tenir problemes ja que no li donava gens d'importància i des de aquella dia diu que no és el mateix. Jo entenc la seva reacció i que potser no confii tant en mi, però li he comentat tants cops que no sé que més dir-li perquè em cregui. A banda d'això, noto que és una persona que va molt a la seva, es preocupa per ell.. Amb això vull dir que em falten coses a la relació, per exemple més atenció per la seva part ja que no s'interessa gaire per la meva vida, exàmens, coses importants i en canvi jo sempre he d'estar atenta i pendent de tot el que fa ell. També som persones molt diferents i a vegades penso que no tenim res en comú i el que ens fa estar tant temps junts és la rutina. És com si només li importés quan ell volgués, perquè quan a ell li va bé, es preocupa molt per mi blablabla. Però clar jo vull a algú que es preocupi sempre per mi i em valori per com sóc. A vegades he de dir que em sento una mica infravalorada i només veu les coses dolentes que he fet a al relació quan he fet milions de coses bones per ell. És un sentiment una mica d'impotència i de lio mental. Però per l'altre costat, crec que tinc bastanta dependència emocional perquè quan estem malament jo automàticament també ho estic i em fa molta por la ruptura perquè vulguis o no estic molt enamorada d'ell. La última cosa que vull dir és que també em falta contacte físic, és a dir, no trobo que ell tingui aquell desig que es té quan estimes algú. Potser no vull adonar-me compte de que no està enamorat o estic cega per això necessito que em doneu una opinió clara del que penseu com a psicòlogues, no vull estar perdent el temps amb una persona o que no em valora, no m'estima o no m'aprecia.
PD: la meva mare em va dir que era una persona (és coneixen molt és clar) que era bona persona però no era per mi, és a dir, no m'omplia com a parella i fins i tot tenia actituds que no li semblaven gens bé (passotisme, voler quedar per sobre de mi, egoisme, desvalorització...). I clar quan t'ho diu la teva mare ja t'ho comences a plantejar.

Espero que no se us hagi fet molt llarg i moltíssimes gràcies adelantades!!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!