Por i tristesa

Hola, primer de tot agrair el treball que feu.
Ja fa uns quants mesos que em va deixar un noi amb pèl qual jo estava molt enamorada, però ell no sentia el mateix (tot i que em deia coses que em feien tenir la sensació que si, per això em va agafar una mica per sorpresa). Ho vaig passar molt malament perquè va ser la primera persona per la qual vaig arribar a sentir tantes coses.
He sortit amb amigues, he ocupat el meu temps en la universitat i he fet coses que m'han fet distreure, i tornar a estar contenta.
Però ara fa poc no sé per què, si és a causa d'un cúmul de coses, de no tenir tant de temps per sortir amb amigues per la universitat, el cúmul de feina de la universitat que a vegades, em sento sola i em torno a recordar d'aquell noi. Em fa ràbia perquè penso que ja l'havia "oblidat", i a vegades no puc parar de plorar i no sé ni perquè i ja fa uns dies.
No parlo amb cap amiga d'això perquè em sento pesada.
Però m'és inevitable pensar que no tornaré a sentir res comparat amb el que sentia per aquell noi i em fa por. Em fa por perquè crec que no trobaré a cap persona que em torni a fer sentir i ha estar enamorada. Em fa por la soledat i pensar que mai trobaré aquella persona, tot i que sóc molt jove encara.
Jo m'estimo molt a mi mateixa, però a vegades m'és inevitable pensar que potser mai seré suficient, ja que aquell noi no va arribar a sentir coses com jo d'ell.
Molts petons i gràcies pel vostre treball!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!