Fa mesos que em sento irrellevant, ploro molt sovint i de vegades sense motiu. La gent del meu voltant al principi no ho notaven, però cada cop em pregunten més. Els profes m'han preguntat vàries vegades, ja que em diuen que em veuen apagada i trista. Els meus amics creuen que és per canvis hormonals, i a casa, com que no els vull preocupar perquè ja en tenen prou amb el meu germà, només em diuen que tinc mala llet. Però la veritat darrera de tot és que no tinc ganes de fer res, em sento sola, i no sé què fer. L'altre dia vaig suspendre un examen de socials amb un 4,75 (quan jo mai he suspès mai cap examen, de fet no havia baixat mai del 6). I m'ho noto, estic canviant. Però el problema és que no li puc explicar a ningú.
Com em sento? Em sento sola (cosa que ja he dit), em sento lletja, em sento insuficient, em sento cansada, em sento improductiva... Veig com tots els meus amics estan evolucionant, tenen parella, i tot. I jo no he tingut mai a ningú (tot i que la veritat que això no és el que més m'importa ara mateix). No sé, els veig amb vides milions de cops millors que la meva, i em sento petita com una formiga. Sé que m'explico fatal, i realment no estic dient tot el que penso. Però si sabeu alguna manera perquè pugui fer que aquest sentiment pari, si us plau, ajudeu-me. No sé què més fer, estic farta de posar-me una màscara cada dia fent veure que sóc ls persona més feliç del món, quan realment no és així.
Moltíssimes gràcies :)
Laura Centellas Data: 03/05/2021 10:16
Hola!
Si no els hi dius quan estàs malament, i a més intentes dissimular ... com creus que ho poden saber? Les relacions d'amistat (i les familiars també) no es mantenen per "telepatia", sinó que es mantenen per la confiança mútua a l'hora de demanar ajuda.
Com creus que es poden sentir elles si veuen que estàs malament i tu no els hi dius? Potser també interpreten que no són prou importants per tu...
Busca algú amb qui hi tinguis confiança i explica-li com et sents. Intenta demanar què necessites d'ella (que et truqui una mica més? Que també quedi amb tu? que t'avisi dels plans que fa?...) així serà més fàcil poder-te ajudar.
Els altres no poden endevinar què ens passa ni què necessitem, els ho hem de dir. D'acord?
I si aquest sentiment continua en tu, tot i haver-ho parlat amb elles, pots demanar ajuda a una professional de la psicologia i que et pugui acompanyar en aquest procés, que et pugui ajudar a deixar de sentir-te malament i a expressar les teves emocions
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
