Hola!!

Quina sort que té la teva amiga de tenir-te al seu costat i preocupar-te per ella i per ajudar-la. Lo important és escoltar-la sense jutjar-la, permet que es desfogui i s’expressi sense qüestionar-la. Per molt que tu pensis que ella està molt bé i que està perfecte, la preocupació de la teva amiga és fruit de la seva baixa autoestima i hem de respectar com se sent ella i que està patint. Per ajudar-la, el que has de fer és animar-la i treballar la seva autoestima. No us compareu, intentar no estar tan pendents de les xarxes socials, ser conscients de com us afecta la pressió dels models de bellesa en la vostra autoestima....diga-li que en tu pot confiar i que et pot explicar el que faci falta i tu l’escoltes sense jutjar el que et digui (per molt que et sembli descabellat, és la seva sensació). Distreu-la, fomenta espais de riures i bromes...i junteu-vos amb gent que us accepta tal i com sou i no amb gent que critica. Ho estàs fent molt bé, té molta sort de tenir-te. Segueix així. I si veus que la cosa empitjora i que pot estar tenint un TCA, aleshores hauràs d’animar-la a parlar-ho amb els pares i si no es veu capaç de fer-ho, aleshores ho hauràs de fer tu perquè guardant-li el secret no l’ajudaràs..

Una forta abraçada, molts ànims!!