Hola, tinc ganes de anar-me a dormir un dia i no despertarme mai mes. Hi ha 3 coses principals que “em fan la vida impossible”. 1- La meva mare te una parella, no ens portem gaire bé però perquè la meva mare no s’enfadi ho intentem. El cas és que un dia que jo m’estava barallant amb la meva mare per una tonteria, la parella de la meva mare em va començar a cridar i a dir coses de la meva vida quan no en te ni idea de mi, no és ningu per fer el que va fer, la cosa és que a partir d’aquell dia li he agafat molta por a aquest home. La meva mare no em fa cas, diu que sóc una exagerada. Ell sempre em mira amb cara de fastig i va fent comentaris sobre mi quan ni em coneix. 2- Els estudis, ha arribat a un punt que no m’entra el cap res, se que falta poc per acabar l’institut però esque intento aprendrem una pèssima exposició i ni això i em fa emprenyar molt. 3- El meu pare està molt malalt, te problemes de cor, l’havien d’operar però per X raons que desconec li van donar 6 pastilles per cada dia. Ara torna a estar malalt, no dm vol dir que li passa perquè jo no em preocupi, pero cada dia està pitjor. No tinc ganes de anar amb ell perquè es passa el dia al llit malalt. No tinc a ningú amb qui parlar-ho. Sento que la meva mare desde que te parella no em fa gaire cas. He arribat al punt de intentar deixar d menjar perquè es preocupes en mi pero no he pogut, i ja no se que fer mes. Tinc ganes de desaparèixer, total no crec que ningú s’adonés.
Laura Centellas Data: 07/06/2021 10:02
Hola!
Gràcies per escriure'ns!
Ens fa mal llegir consultes com la teva perquè sabem que ho esteu passant malament.
A vegades tot es fa una muntanya i els problemes sembla que se'ns mengin. El tema dels estudis és molt probable que tingui a veure amb la situació familiar que estàs vivint. Quan hi ha una cosa que ens preocupa molt, és molt complicat poder-se concentrar i estudiar.
Així que hem d'anar a les altres dues causes. En tots dos casos et demanaríem: hi ha algun familiar a qui puguis explicar com et sents? A vegades els familiars ens poden donar un cop de mà per reconduir la situació amb els nostres pares. Creiem que és important que trobis algú a qui explicar aquests sentiments per poder reconduir-los i sentir-te millor.
I algun professor/a? A vegades l'ajuda ve de qui menys t'esperes!
Pel que fa al teu pare, si no et vol explicar què li passa, li hauràs de respectar. Intenta passar algunes estones amb ell al costat del llit (si us ve de gust a tots dos), parleu o jugueu a cartes. Hi ha moments que és important passar-los junts. I aquest n'és un. Fes-ho, et sentiràs més a prop del teu pare i t'ajudarà a sentir-te una mica millor.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
