-
-
Any: 2004
Comarca: Gironès
Data: 06/06/21 12:55
Què he de fer?
Bones, fa 2 anys vaig començar a canviar els meus hàbits d'esport i d'alimentació per perdre pes ja que no em cuidava gaire però ho vaig deixar. Després, fa un any i pico vaig tornar-ho a fer però ara sento que és una obligació i m'estressa molt fer exercici (no faig hores extremes, faig normal) pero per una latra part sento que m'he començat a obssesionar amb el qque menjo i que esic sempre comptant caloríe. De ant en tant menjo el que vull pero cada vegada menys i cada vegada em sento més culpable. La única persona que realment m'escolta en aquest tema és una amiga meva. Els meus pares saben la sitació pero esan totalment despreocpats i em fa molta ràbia ja que posen cara de pena i tot pero mai han intentat buscar ajuda i diuen que soc jo la que decideixo obsessionar-me i que ja s'em passarà, que és una mania. Jo no sé el que és. No crec que sigui un TCA pero igualment m'estressa molt aquesta situació de menjar el que vull uns dies comptats i no com la resta de la gent. Vull acabar amb aixó però no sé a qui demanar ajuda ni com solucionar-ho pel meu compte perqué encara que intenti despreocupar-me no puc jo sola així que he decidit demanar ajuda aquí.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 09/06/2021 10:02
Bon dia! Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Pel que ens escrius no et sents a gust amb el teu cos i tens algunes conductes poc saludables per sentir-te millor. En l’adolescència tots tenim l’autoestima que puja i baixa com una muntanya russa, és degut a les nostres emocions i a l’etapa vital que estem vivint. Els canvis corporals propis d’aquesta edat, poden ser que ens agradin més o menys, que hi hagi coses que no ens agraden tant com d’altres, és normal, a tots ens ha passat. Hem deixat de tenir el cos d’una nena per tenir el cos d’una adulta i ens hem d’adaptar i acceptar. És molt important això que dius, ets conscient que si segueixes per aquest camí no serà bo. Amb això t’estàs demostrant amor cap a tu,  no vols estar malament, no vols patir. Compartir el dolor i els sentiments, ens ajuda a fer-los conscients i a rebaixar el patiment, perquè ho estem expressant i no ens ho estem guardant a dins. Segueix parlant amb aquesta amiga que t’entén i t’acompanya. I d’igual forma intentar parlar seriosament amb els teus pares per fer-los veure que això és un tema seriós.

Si vols parlar-ne amb més calma o per tal de saber com traslladar el missatge als teus pares,  deixo el contacte de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Oferim un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres
(psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: