xoquem

Bona nit,
la meva novia i jo, que ja portem 2 anys i mig junts, vam discutir per causa d'una tonteria, i em va parlar fatal per whats, com mai ho havia fet i es va muntar una pel·lícula quan jo li havia dit que estava ajudant a un electricista que havia vingut quan estava sola (no és gelosa però ho semblava) i es va rallar perquè portava rato i es preocupava massa de si havia passat algo (no en sentit sexual, sinó de si m'havia fet mal) i em parlava molt malament, dient que es preocupa per mi i jo sense fer cas. Això va obrir un forat gegant i em va dir després d’això moltes coses que li foten de mi, i em va fer molt mal que de cop em dies coses que no li agraden, algunes d'elles des de la meva perspectiva molt tonteries, o d'altres més fortes, com posar-me la culpa de que un dia no li anés bé perquè jo vaig tenir un problema i llavors se’li va desmanegar tot.
Ja li havia dit que moltes coses que pensa no són com son, com que no es veritat que ja no sigui carinyosa i que jo tingui altres prioritats per sobre d'ella, i d'altres que costen molt d canviar, tipo que si soc tímida i que això ens talla a fer coses (i llavors que fa amb mi si ho soc de sempre?), també deia que parlo en mals modals i que hauria de ser mes assertiva (quan en realitat parlo bé) o que la interrompo molt al parlar. Jo també li vaig dir un parell de coses que em foten d'ella, que la noto distant i que penso que ja no li atraic i que em parla en maneres poc assertives també (és la veritat) i s'ho va prendre regular, i encara me’n vaig deixar bastantes per dir. De normal soc molt rencorosa i no entenc com amb tot el que m'ha dit no tingui tant ressentiment com em passaria amb una altra persona, ja no estic tan 'enganxada' a ella com a l'inici de la relació.
El que esta clar es que som dos mons diferents i xoquem, i no sé si podrà ser un problema. Sent com som ens encenem l’una a l’altra sense adonar-nos; jo no crec que lo que digui siguin paraules que la poden encendre i la poso nerviosa, i ella fa el mateix quan perd el control posant-me nerviosa a mi, però reaccionem de formes ben diferents que provoquen un espiral. Mai hem arribat al punt del maltracte ni insultar i aquestes coses.
Vam dir de tallar però la cosa no va prosseguir, i no es el primer cop que ho proposem... en tot el dia que haviem parlat un cop ella estava seria, l'altre proposant tallar, l'altre disculpant-se de tot el que m'havia dit i l'altre plorant molt fort, es molt estranya i canviant i sospito que pugui tenir problemes de personalitat. Ja m'estava mentalitzant de que tallaríem perquè la conversa anava fatal i estava horrible, però també estava malament si pensava en seguir junts perquè se que seguirem tenint conflictes i jo sincerament no crec que ella canvi perquè ja te prous drames personals que no fa front i es reacia a anar a teràpia (jo si vaig), perquè ni li agrada ni s'ho pot permetre. Tampoc vull tallar amb ella, es una barreja de sensacions i sigui com sigui estaré malament.
El dia després d'aquesta baralla (i de totes les que he passat), em sentia estranya, es com que em va fer mal tot el que va dir però a la vegada es com que tinc moltes ganes de veure-la i seguir per que no m'agrada com va quedar tot després de la baralla, es molt estranya aquesta sensació i em fa cosa que sigui dependència tot plegat. Ens vam veure i tot va anar bé, i estàvem disposades a solucionar els nostres problemes i comunicar-nos millor i es va disculpar de tot el que havia dit; va ser una bona tarda però em fa cosa que ho faci per manipular-me i tornar-me boja.
Les dos estem en mal moment personal, que si estrès, ansietat, incertesa... i vivim aquests símptomes de formes molt diferents: jo plorant, ella cabrejant-se... i tot això també pot afectar a la relació actualment, però ja des del principi hem tingut un parell de baches i el futur el veig fosc perquè hi ha molt a treballar. Jo espero que el següent curs estiguem més bé, vam tenir molt bona temporada tot just abans del covid i la vam perdre, li va afectar molt tot lo del virus i tinc petita esperança que quan millori la cosa també millori la relació.
La relació es molt rara, hi ha dies fantàstics i d'altres que son una merda. Tot i això ens estimem (o almenys això em diu).
Hem dit de canviar, ser mes assertives i parlar-ho tot però no sé jo... crec que tornarem a barallar-nos perquè jo recordo algun cop que hem tingut baralles mes lleus doncs dèiem de comunicar-nos millor però sempre acaba tornant a passar baralles, i jo a vegades acabo callant-me coses.
Que en penseu? Hi ha possibilitat de canvi? I que hauríem de fer per a millorar la relació d’una vegada?
Gràcies.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!