Intentaré explicar-me bé, però és una història rara.
Primer de tot, durant la meva vida he anat canviant molt d’amics. Tenia una millor amiga durant molts anys, però a 1r d’ESO es va distanciar de mi. Jo vaig anar anant amb més gent, i al cap d’un any cada cop que coneixia algí, s’anava distanciant de mi. Clar, jo, obviament devia fer alguna cosa malament (sense saber-ho) perquè sinó la gent no se hagués apartat de mi com si res. Però, esque de veritat ni avui en dia entenc què vaig fer malament. També, és veritat que potser en aquella època no pensava al dir les coses o no sé pas…
Bé, a 3r vaig conèixer a una nena i ens vam fer amigues i jo apart d’ella tenia altres amics, però, no sé com em vaig distanciar de tot el món. Tampoc no puc donar la culpa a la nena aquella pq distanciar-me de tothom ho vaig fer jo, però ella no sé em va cop manipular. Ella estava sola i se havia enfadat amb els meus amics, doncs, no sé que cony em va passar pel cap que vaig pensar: aniré amb una nena que (a més estava enamorada d’ella-això ningú ho sap ni ella però ja es podia suposar- ara des de fa temps ja no m’agrada ni de broma) i aquesta nena anava a la meva classe (mentres que els meus amics no hi anaven). Per tant, com que aquesta nena em demanava anar amb ella i no em podia partir a la vegada, vaig pensar “aniré amb ella que estic enamorada i a més va. a la meva classe i si he de perdre amistats, millor perdre’n de la gent que va fora de la meva classe,
Després, vam conèixer (jo i ella) a dues persones més. Erem un grup de 4 amics, però jo tenia aquests 3 amics i ja està, si se anaven estava sola. TOt perfecte, fins que arriba la quarentena i no sé perquè ens anem trucant cada setmana, i al cap de dos mesos (maig o així) em deixen de parlar. Els hi dic de quedar a l’estiu i em diuen q no poden mai. Arriba al setmebre i bueno ja se han distanciat de mi.
EL que vull dir és que tampoc no em vull “ratllar amb això” però el meu problema ara mateix esque estic SOLA. Sí,q ue a la classe vaig conèixer algunes persones però eren companys,i sí que parlavem i feiem els treballs junts preò aquestagent té el seugrup de amics i no és perquè jo els hi digui puc quedar amb vosaltres, no perquè són relacions que ja s’han det d’abans i no m’acceptarien (potser els meus companys sí, però els altres no).
Per tant, deixant de banda això que he explicat (que només era per posar en situació) no sé que fer amb la meva vida sincerament. Com coneixo a gent, si no vaig de festa perquè no tinc amics. Tampoc no faig cap hobby que diguis estic en contacteamb gent. Obviament no hi ha. una solució màgica pels meus problemes, però no sé si em podeu donar la vostra opinió?
Laura Centellas Data: 02/07/2021 08:02
Hola!
Gràcies per posar-nos en situació i explicar-nos amb tant detall el que has anat vivint. Sembla que hi ha algun aspecte que et dificulta mantenir relacions de llarga durada. No tens problemes en conèixer gent i en agafar confiança, però en algun moment la relació es deteriora. Potser hauràs de treballar una mica la cura dels altres (preguntar-los com estan, enrecordar-te d'alguns fets importants de la seva vida, ajudar-los....) i també podria intentar RECUPERAR amistats. Torna a obrir persones que fa temps teníeu una bona relació d'amistat i interessa't per elles. A veure què et diuen ;)
Pel que fa a l'estiu, hauràs de buscar espais on hi hagi gent de la teva edat: casals, esplais, sortides i campaments, voluntariats... I anar-hi sola. Llavors veuràs que allà hi ha més persones que, com tu, no coneixen a ningú. Serà un bon moment per començar a parlar i anar veient si us caieu bé o no.
Una abraçada! Ves-nos informant
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
