Hola,
m'està costant molt escriure aquesta consulta... Sé que no és normal i això em fa sentir molt angoixada. Quan tenia aproximadament 12 anys vaig començar a masturbar-me, com molta altra gent d'aquesta edat. No sé quant després, deixava que el meu gos em llepés per masturbar-me. Quan vaig créixer una mica, vaig deixar de fer-ho perquè entenia que podia ser perjudicial, però des de fa poc temps m'ha vingut molta angoixa de pensar que tinc un problema mental, que soc una zoofílica i que hauria d'anar a la presó o que la meva família de saber-ho em repudiaria.
Jo mai no he sentit atracció cap a cap animal, crec que em sento molt sola i sempre he vist a casa com els gossos han estat tractas gairebé com nens.
Ja fa gairebé 3 anys que no havia tornat a permetre que passés, però un dia de fa no gaire ho vaig recordar. No ho vaig tornar a fer però he tingut molts pensaments intrusius sobre si realment soc capaç o si tinc un problema.
Des d'aquell moment que ho vaig recordar, estava jugant amb el meu gos al sofà i que sempre se'm puja a sobre i lo vaig fer una *****. No estava pensant en el gos ni vaig sentir cap mena d'atracció per aquest. Em vaig sentir molt malament a l'instant I des del moment en sento amb molta angoixa, com si no fos normal (que no ho soc)
He pensat que hauria d'anar al psicòleg, però em fa molta por que em jutgi per això. Des de llavors m'estic allunyant molt dels meus gossos, em costa veure'ls... Cal dir que quan era petita i deixava que em llepessin no era dirari, sino que va passar més aviat poques vegades.
Siusplau necessito saber que sóc normal o si necessito alguna mena d'ajuda, em fa sentir molt malament. M'he intentat convèncer de que és normal, que era petita i experimentava, que si no hi havia cap atracció m'he de perdonar... Com ho faig? Hauria d'anar al psicòleg i explicar-ho?
Laura Centellas Data: 06/07/2021 10:35
Hola,
No ens has fet fàstig i no ets repugnant, però el que sí que considerem és que necessites demanar ajuda per tot el patiment que tot això t'està ocassionant.
La professional que considerem que podria ajudar-te seria una psicòloga especialitzada en ansietat, ja que en tot el teu relat expliques com aquells episodis venien donats per moments on no estaves bé, eren èpoques d'exàmens o moments complicats. Potser estaria bé, veure quines eines tens per a poder afrontar l'ansietat i aprendre'n de noves, així com poder iniciar un procés on et poguessis perdonar a tu mateixa i on poguessis, també, demanar perdó als teus gossos.
T'enviem una forta abraçada i si vols contactar-nos per a que et recomanem a alguna de les psicòlogues que coneixem de referència en l'ambit de l'ansietat, només cal que ens contactis.
Gràcies de nou per escriure'ns, per la confiança i per fer front a una situació que et genera tan de malestar.
Una abraçada!
Helena Angel
Psicologia - Sexualitat - Parella
@Helenangelpsico
www.helenaangel.com
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
