Hola! Moltes gràcies per escoltar-nos i ajudar-nos tant😊
El meu problema és que tinc pànic a marxar a la universitat, la qual queda molt lluny de casa i suposaria viure fora, però no seria amb amics, sinó amb un familiar que casi no conec perquè econòmicament no ens podem permetre més.
El cas és que tinc temor a marxar.. la meva germana va viure una situació en què li van diagnosticar autisme als 20 anys i va cometre molts errors, entre ells allunyar-se de nosaltres. Em fa molta por que si marxo tot canviï i a casa meva ja no m'estimin com ara, em fa por no saber portar-ho bé.
Me n'he adonat que he arribat a fer-me un auto boicot perquè a la sele no m'esforçava (crec que inconscientment) segons el meu potencial.
Ahir vaig tenir un atac d'ansietat molt gran i no he dormit en tota la nit; m'ofegava, tenia ganes de vomitar... A més a més m'estic fent mal a mi mateixa perquè em venen pensaments intrusius sense sentit i em culpo por coses de fa anys que no havia donat mai tanta importància :(
Dilluns em posaré en contacte per primer cop amb una psicòloga (ens podríeu donar algun consell de com actuar el primer dia? <3) però encara no li he comentat a la meva mare, tot i això sé que em recolzarà.
D'altra banda l'ansietat és tanta que sóc incapaç de gaudir quan surto amb els amics, sempre em quedo apartada, com si no fos real...
No és el cas que mai no m'hagin deixat sola per res, més aviat el contrari, he tingut una infància solitària però ara més que mai em fa pànic que tot canviï i no sé com expressar-ho.
Gràcies per llegir-me!
Laura Centellas Data: 12/07/2021 09:51
Hola!
Doncs ho has expressat molt bé i ja tens part de la solució a les teves mans!
Contactar amb una professional és el primer pas per poder treballar l'ansietat i també aquesta por al canvi. Si vols, porta-li aquesta consulta i així es podrà fer una idea de com et sents.
Com has d'actuar? Doncs seguint les seves recomanacions. Pot ser que es presenti i després et demani que facis el mateix. Després segurament li hauràs d'explicar la problemàtica i veuràs com mica en mica t'aniràs explaiant i donant detalls.
Les primeres sessions solen ser molt explicatives. La persones ha d'explicar la seva vida per tal que la professional pugui fer-se una idea de com funciona en el seu dia a dia, com pensa i quins patrons repeteix. També és el moment de veure si hi ha "feeling" entre les dues persones, ja que és essencial aquesta confiança!
Explica-li a la teva mare, busca el seu suport. T'anirà bé ;)
I la resta... mica en mica. Anar posant paraules a la por, veure si és una por real i trencant les idees falses que hi ha al darrera.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
