Hola, no sé molt bé perquè escric això ja que no crec que tingui un problema, només necesito que algú m'ajudi a deixar de ser un monstre.
Porto dos anys (més o menys) fent mal a les persones del meu entorn per culpa del odi que em tinc a mi mateixa. Em faig fàstic, em veig obesa, ha arribat un punt que no puc sortir al carrer per vergonya. Estem al juliol i jo segueixo portant màniga llarga i els cops que he de sortir al carrer vaig amb sudadera i pantalons llargs. A principis de setembre de 2019 vaig començar a voler aprimar perque pensava que així cauria bé als demés. Al principi només reduïa una mica la quantitat de menjar però com veia que no aprimava vaig començar a no sopar, després al octubre vaig començar a sortir a córrer i feia tres hores d'exercici al dia, tampoc esmorzava. Cada cop que em mesurava amb la cinta i veia que els números es reduïen volia més i més i sentia que queia millor als meus companys. Al novembre em va deixar de venir la regla i cada cop comptava més les calories fins el punt de que si sentía que havia menjat molt ho vomitava, al desembre seguía sense venir-me la regla i com era Nadal i per força havia de menjar més vaig començar a vomitar amb més freqüència era com si no ho pogués evitar. Em mirava als aparadors, al mirall cada dos per tres per veure si havia engreixat, em sentia cada cop més buida i gorda. Al gener tot va anar empitjorant, era com que tot em molestava, m'adormia a classe i em seguía sense venir la regla, a mi m'agradava perquè sentía que ho estava fent bé, podía passar perfectament tres dies sense menjar i quan la báscula anava baixant la buidor i la tristesa s'anava. Els professors em preguntaven si estava bé, que em notaven apática, apart em vestía amb roba més gran i negre perquè no es veiés el meu cos. De febrer i març no m'enrecordo de quasi res, només sé que plorava cada nit i que em volia morir i que el meu rendiment a l'escola va baixar. Al abril com ens van confinar vaig començar a menjar més i això em feia sentir molt malament, encara vomitava i crec que per això em va sortir una carie, aquí ja em va venir la regla. Durant l'estiu fatal no tenia ganes de fer res perquè em veia horrible i durant dos mesos se'm va tornar a treure la regla . Així fins el dia d'avui, ara menjo més (tot i que només dino) i em sento molt culpable, no m'agrada menjar amb gent al costat perquè penso que tothom en mira i pensa que sóc una gorda. No sé si és de vomitar pero tinc les dents com transparents, i algun cop m'ha sortit sang del nas. Tinc un odi immens cap a mi que es transforma en rabia i ira, tinc problemes amb quasi tota la meva família i no hi ha dia que no em baralli amb algú. La meva mare està molt cansada de mi i normal i amb la meva germana gran ni em parlo i quan ho fem acabem discutint, abans m'arrencava la pell del llavi fins que em sortia sang però no sé perquè ho feia, ho vaig deixar de fer perquè se'm va infectar. No puc dormir per les nits perquè només penso en tot el que menjo, en què sóc un monstre, en les coses que faig malament, en millorar les notes que trec, en superar a tothom. Estic molt cansada i em sento inferior als demés, només vull que tot estigui bé, que la gent m'estimi, vull deixar de fer mal.
M'estic quedant sola, necessito que m'ajudeu a deixar de ser un monstre siusplau.
Laura Centellas Data: 20/07/2021 10:59
Bon dia! Primer de tot, gràcies per consultar i explicar-nos el que et preocupa. Pel que ens expliques, portes molt temps patint i cada vegada va a més. La situació pandèmica que hem viscut, ens ha perjudicat emocionalment a tots, són moltes emocions d'incertesa, por i angoixa afegides. L'autoestima és l'emoció i el sentiment més fort que podem controlar i és el que ens ajudarà a sortir d'aquesta situació. El nostre cos canvia, i és normal que hi hagi coses que no ens agradin tant com d’altres. El consell que et donem és que acceptis aquests canvis. A tots ens agraden més unes coses que d’altres però les hem d’acceptar igual, ja que no podem fer res per canviar-les, el nostre cos és com és i tenim una constitució difícil de canviar. És cert que podem fer coses que millorar però mai des de l'obsessió. A vegades ens centrem molt en el nostre físic i oblidem que tenim moltes altres coses per les que la gent ens valora!! Ets més que un cos, el teu caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge que tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. T’aconsello que aprenguis a mirar-te amb bons ulls i amb molta atenció, perquè segurament descobriràs que hi ha molts aspectes (del físic, de la personalitat, de les teves h abilitats...) que fan que siguis ÚNICA i PERFECTA tal i com ets. Amb un escrit no podem saber si és un TCA o no, però el que si que veiem és que les conductes que tens per a sentir-te millor, són molt inadequades i gens saludables per a al teva salut i s'han de frenar ja. Com? Explicant la situació que estas vivint als pares, expressant els reus sentiments reals, que et sents com un monstre, que ets inferior als altres, que no t'estimes etc. Així podràn entendre bé com et sents i buscar la millor ajuda per a que aquesta situació desaparegui. Has de fer-ho, no pots seguir així! . Compartir el dolor amb els altres, amb les persones que ens estimen, fa que d’alguna manera aquest patiment es redueixi, perquè el pots expressar i treure de dins teu! Fes-ho, no tinguis por! Per poder-vos ajudar millor (a tu i a la teva familia) et proposo que us poseu en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. Ets molt valenta acceptant que hi ha alguna cosa que no va del tot bé i demanes ajuda per posar-hi remei, és el primer pas per a deixar aquest malestar endarrere. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
