Hola!
Hi ha moments de la vida en què sentim que no acabem d'"encaixar" amb les relacions que tenim al voltant. És cert que durant la infantesa i adolescència, hi ha amistats que semblen imposades per la situació (perquè les famílies són amigues, perquè èreu molt amics de petits, perquè no hi ha ningú més de la classe que faci aquell esport...) i ens podem trobar que arribem a un moment on no hi tenim res en comú.
Quan ens sentim tant perduts, quan estem tant cansats de buscar i rebuscar maneres, ens pot ajudar PARAR. Parar de buscar i viure l'emoció que sentim. Escoltar el nostre cos, reconèixer l'emoció i viure-la. Acceptar la situació i visualitzar que és una situació temporal (durarà un temps).
No has perdut el temps, has anat fent allò que senties en cada moment. No et culpabilitzis daquesta manera. Sentir-se sol és molt dur i pot arribar a ser molt dolorós. Plora i descarrega tot el teu malestar, deixa que surti...
Finalment, pren-te uns dies de relax i, des de la calma, escriu una llista de 3 a 5 persones amb qui et sents còmode (poden ser coneguts actuals, familiars, antigues amistats...). Quan tinguis la llista, prova de parlar amb aquestes persones i observa com et sents. Proposa'ls quedar, segur que et sorprèn la resposta!
Una abraçada.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
