Hola,
Fa un temps que no estic bé, el meu estat d’ànim ha baixat molt, no tinc ganes de fer res i noto que estic tot el dia amb un nus al pit dels nervis, em costa moltissim dormir i quan ho aconsegueixo em desperto a meitat de la nit i no em puc tornar a dormir, crec que en part això ho empitjora tot. Lo pitjor de tot esque sense jo voler-ho ho pago tot amb la meva parella i quan me n’adono em sento pitjor amb mi mateixa, ja que gairebe totes les discussions les provoco jo per sentir-me malament o per alguna broma que no m’ha fet gràcia o per falta de mimos (soc una persona molt carinyosa amb ell i que necessita ho siguin molt amb mi, sobretot quan no em sento bé, i que em digui que l’agobia quan li faig molts petons o l’abraço molt em fereix i ja ho he intentar parlar pero segons ell hem canviat de fase a la relació i ha no hem de ser tant carinyosos, ja que així va ser amb la seca anterior parella, amb la quan va durar 4 anys però pel que m’han dit va ser bastant tòxic tot) em fa rabia perque ell sempre diu que s’han de parlar els problemes però quan ho parlem mai arribem a cap solució, un dels dos sempre s’acaba cansant. Diu que el que sento no és amor sino obsessió (els seus arguments són que és perque sempre em quedo mirant-lo i sempre vull mimos però nose jo no ho veig així), intento fer-li saber tot el que em passa pero sincerament, ho trobo inútil. Intento ser positiva i que no m’afecti però vulgui o no al final del día no puc aguantar més i acabo plorant. La gent amb qui ho he parlat em diu que ho deixi però, a part de que no vull, crec que hi ha una solució tant pel que em passa a mi com per el que ens passa com a parella. Crec que part de l’error ha sigut que ens hem vist cada día, pràcticament hem viscut junts tot l’estiu, a més ara que comencen les classes ens veurem com a molt els caps de setmana i nose con ens afectarà(per la meva part crec que millorarà montes coses pero nose com reaccionarà ell). Estic cansada, porto molt d’estrés al damunt i encara no hem començat les classes.
Moltes gràcies per llegir la cacho bíblia que m’he muntat xd.
Laura Centellas Data: 16/09/2021 16:36
Hola!
Sembla que tens dos fronts oberts: el teu malestar i la teva relació de parella.
Pel que fa al teu malestar, estaria bé que intentessis cuidar-te a nivell físic (activitat física, alimentació, horaris, descans...) per poder centrar-te després en la part emocional. A vegades sentim que tot és un món i que no hi ha solució, per tant, hem de començar per coses petites. Les rutines són bones acompanyants dels canvis en positiu. Afegeix alguna rutina (física) al teu dia a dia (anar a caminar, sortir amb bici, escalar, fer esport, pilates, ...). Només una rutina i fes-la fixa. Més endavant ja aniràs introduint altres hàbits.
Pel que fa a la teva relació, està clar que no ho esteu vivint de la mateixa manera. A més, sembla que com més ganes tens de "mimos", més distant està ell, no? Per una banda et direm que l'afecte s'ha de demostrar en totes les etapes d'una relació. Si és una relació amorosa és important que l'afecti aparegui. No s'hi val dir: "ja saps que t'estimo", sinó que cal fer gestos per demostrar-ho.
Centra't en el que necessites tu. Com hauria de ser la teva parella? Què trobes a faltar? Què t'aporta? En què et desgasta?
I les teves amistats? Quin paper tenen a la teva vida? Intenta quedar amb les teves amistats, també és molt beneficiós.
Finalment, si creus que necessites ajuda, parla amb la teva família i demana-la.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
