No puc més

Abans de l'estiu em vaig distanciar de la gent amb la que anava (amics) després de deixar una relació amorosa important per a mi, al meu cap era com que necesitaba conèixer més gent i vaig cometre l'error de ser molt radical i només centrar-me en encaixar i caure bé a un altre grup amb el que vaig començar a anar i vaig deixar d'anar amb l'altre gent. Al principi tot anava bé i estava força contenta però un dia una noia del grup va començar a com excluirme posant-me cares de fàstic o dient comentaris e inclús ha arribar a fer comentaris dolents sobre mi a altres persones que jo conec, sempre que intentava anar amb elles trobava la manera per excluir-me o cada vegada que jo deia algo a la conversa em miraba malament i tot això m'ha creat moltíssima inseguretat a mi mateixa. Va arribar un moment en el que ja no aguantava més i vaig decidir no anar més amb aquell grup. També vaig parlar les coses amb les persones que anava abans i vam quedar bé però no sento que vulguin tenir la mateixa relació que abans i no les culpo de res perquè vaig distanciarme sense donar cap explicació. Ara mateix em trombó amb només una amiga i sento que no caic bé a ningú més, que tothom pensa el mateix sobre mi i porto una temporada bastant malament. Pot semblar una tontería però és que visc a un poble petit, aquí tothom es coneix i aquesta nena vol posar a tothom en la meva contra, ya m'he anat del seu grup q més vol? Que em quedi més sola encara? Sento que ningú vol estar a mi, que molesto en tots els llocs, com que sobro saps? Moltes vegades m'agradaria adormir-me i no despertar-me mai més i em sembla molt trist amb l'edat que tinc pensar aquestes coses. Després veig al Instagram totes les colles passant-só super bé i jo sento que estic perdent tota la meva adolescència. La meva mare em diu que jo tampoc tinc iniciativa per quedar amb la gent però amb qui vol que quedi si ningú vol estar amb mi?
D'altre banda no em sento gens bé amb mi mateixa, no tinc gens d'autoestima, ni física ni psicológica, no em sento suficient i últimament no tinc ganes de res, estic normal i de la nada em poso a plorar com una boja quedanme sense poder respirar i amb un dolor al pit brutal. Jo abans era una persona molt sociable, li queia bé a tothom i em sentia bé amb mi mateixa, sortia casi cada dia a passar-ho bé però ara es tot el contrari i sento que cada vegada vaig a pitjor. Sincerament crec que encara no he fet cap bojeria perque adins meu encara queda una mica d'esperança en què les coses vagin a millor i poder conèixer gent nova, fer una nova colla, poc a poc tornar a tenir la meva esencia de riure per tot i ser una persona alegre i feliç. Espero no perdre aquesta poca esperança perquè llavors si que no se que faré.
Gràcies i espero que em pugeu donar algun consell💗

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!