no estic bé del tot

Hola, vaig escriure fa un temps i primer de tot moltes gràcies per la teva resposta. No se si t'enrecordes soc la noia que s'havia distanciat dels amics i desprès la van excloure quan va intentar fer de nous a banda de sentir-me malament amb si mateixa.
He de dir que penso que en el tema amistats estic una mica millor, nose si es bó o dolent pero desprès d'intentar parlar en varies ocasions amb aquelles persones de les quals em vaig distanciar com em vas proposar, he arribat a la conclusió de que qui vulgui estar a la meva vida estigui i qui no que marxi. Tot això ho dic perquè les vegades que ho he intentat, em responien cortants o amb respostes com: si, no, nose , tipo així i com intentant evitar tenir molta conversa amb mi. Nose si es per la nena que em va agafar mania que se que va dient coses doelntes de mi a la gent i com molta gent no en te presonalitat, encara que jo no els hagi fet res, no volen tenir relació amb mi ( lo de la relació no m'ho he tret de la maniga sino que un dia estava amb la meva única amiga i vam preguntar a gent del poble de la nostra edat si podiem anar amb ells i una nena ens va dir que no perquè hi havia gent que no li feia gracia).En general l'altre gent no m'afecta tant però una de les persones de les que em vaig distanciar va ser la meva millor amiga durant 14 anys i veuria molt trist si es deixes influenciar per aquests tipus de comentaris sobre mi desprès de viure tantes coses juntes. Nosaltres teniem baralles tontes però l'any passat va haver-hi una forta que em va deixar amb atacs d'ansietat a qualsevol hora del dia sobre tot a la nit amb la meva mare ajudant-me a calmar-me durant 2 mesos, tot i axí ella em va demanar perdo i jo vaig saber perdonar-la i vaig fer l'esforç de tornar a tenir la mateixa amistat amb ella perquè de veritat creia que la nostra amistat era més forta que els problemes que poguessin passar, encara que soc una persona molt rencorosa vaig deixar-lo de costat pensant : si jo m'equivoquès m'agradaria que em perdonès i ella segur que ho faria. I mira, m'he equivocat pensant això perquè evita qualsevol tipus de conversa amb mi, com ella ja té el seu grup d'amigues les igual i no l'interesa. Ara penso que millor tenir 1 o 2 amigues de veritat que 6 falses que desprès per qualsevol cosa et posin a parir.
Tot i que considero que estic millor en el tema segueixo tenint el mateix buit dintre meu i penso que es perquè encara que amb les persones d'abans ho he com "superat" per així dir-ho, em falta trobar gent amb la que tenir amistat i tornar a ser feliç o sigui jo ara m'imagino amb amics i les altres coses de la meva vida i es que sería super feliç. En el tema inseguretat segueixo igual o sigui em costa bastant mostrar-me tal i com soc amb gent que ja conec (del poble em refereixo) perquè penso que probablement ja tenen un idea equivocada de mi saps? M'he apuntat a ball amb la meva amiga per així aprendre coses noves i conèixer gent nova també i hem fet tres amigues molt simpàtiques. Per altre banda jo tenía clarissim que volia fer bachillerat l'any que ve (estic a quart d'ESO) però això portaria quedar-me al meu poble amb les mateixes persones així que estic barrejant l'opció fer cicle mitja, superior i ja desprès anar a la universitat, sobre tot per coneixer nova gent i viure noves expreiències, nose que opines però crec me m'aniria bé. Mentrestant, em van donant baixons en els que si que sento sensació d'ansietat però nose si és o no així que tampoc vui autodiacnosticar-me però almenys tinc més esperança encara de que les coses vagin a millor poc a poc.
Del tema de buscar ajuda professional ja ho havia pensat però ultimament tenim molts gastos a casa meva i no vui dir- als pares i causar més preocupació, vui esperar un temps a veure si milloro i si veig que no doncs ja ho comentaré amb ells.
De veritat que moltes gràcies per escoltarme. Una abraçada !

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!