Estic penjada i no sé que fer

Bonees!

Aquest estiu vaig anar a unes estades d'estiu on vaig estar dues setmanes. Vaig apuntar-me amb perq volia conèixer gent nova i perquè necessitava obrir-me (sóc bastant tímida i reservada). La veritat es que vaig conèixer a una gent molt maca, i va ser genial tot i que no vaig aconseguir ser la persona obertissima que em pensava que em convertiria, de fet em va costar bastant al principi, cosa que abans em frustrava molt però ara estic intentant tenir més paciència amb mi mateixa i tenir en compte que no puc canviar de cop, vaig pas a pas. De fet crec que he fet un canvi des de aquest estiu i em sento més segura de mi mateixa!
Perdó en veritat no venia a això la consulta m'he anat del tema jeje. Us escric per que en aquestes estades m'he penjat bastant d'un noi. La veritat que el tema relacions el porto bastant.. fatal. Tinc 17 i ni tant sols m'he donat un primer petó... A l'insti només he tingut amigues, ns pq es una tonteria però no he tingut ni tant sols cap amic des de primària. Doncs des de que vaig conéixer aquest noi em sento molt estranya i confosa... Durant les colónies no vam parlar molt que es digués, però de tant en tant creuàvem mirades... I esq tot i que jo mateixa em dic que no, a vegades penso que potser també li agrado, però no ho sé!! Realment han passat coses que em fan pensar que sent alguna cosa també... Però clar des de que es van acabar les colònies només ens em vist dos cops (quedades en grup) i esq era superestrany perq era com si intentèssim parlar-nos o algo però als dos ens fa cosa... Realment em fa por que m'ho estigui imaginant tot, i q només sigui jo... Però no puc evitar creure que si, i potser ell tampoc s'atreveix a fer cap pas.. (no sembla pas tímid com jo, però si que és una mica reservat i va bastant a lo seu). També esq quan està aprop estic com molt cohibida... Em costa ser jo mateixa pq... Bueno pq m'agrada i només faig que dir tonteries i semblar una bleda bullida...
En conclusió (perdó per enrotllar-me tant) tinc un embolic dins que em persegueix cada putu dia, perq ns si deuria simplement oblidar-me o fer alguna cosa o esperar a que tornem a quedar en grup... (Ara farà una mica menys d'un mes que ens vam veure) o... dir-li algo? Enviar-li indirectes? Esq no tinc cap mena d'experiència en això, sóc com una tia bastant "rara" en aquest aspecte. Llavors bàsicament ns que fer, la única cosa que sé és que no puc treure-me'l del cap, i vull veure'l ja :(

Espero que em pugueu ajudar ja que es algo q no li he explicat a ningú, ns pq sé que no es res estrany però acostumo a guardar-me tot per mi... Però ja necessitava treure-ho.

Gràcies per llegir la consulta i per la dedicació que li poseu a ajudar-nos. M'encanta llegir aquesta secció i en alguna consulta que ja he fet m'heu ajudat molt.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!