holaa, la veritat: no sé que em passa.
No estic bé, no estic bé amb res. Hi ha dies que em sento millor però després sento un buit amb el sentiment de que no sóc suficient.
Semrpe aquest sentiment de sentir-me menys que tothom amb tot. Porto ja uns mesos així i veig que no millora aquest mal estar de no sentir-me suficient, a la classe estic molt nerviosa, em costa respirar bé i mai puc deixar de moure els peus, haig de dir que la meva calsse m'agrada molt, estic molt còmode amb tothom però el que passa és que tothom parla, tothom s'ho passa bé i a mi em fa molta por haver de preguntar coses a classe o haver de sortir a parlar, sóc la típica que sempre està callada i no parla mai. No m'agrada ser així les meves amigues no són així, elles disfruten a la classe( en el sentit de parlar amb gent), Jo ho passo fatal, penso que sóc molt tonta i que digui el que digui faré el ridícul segur.
Aquest és un punt l'altre és que fa ja un any més o menys vaig tenir toc però no allò de "manies que tothom té" ho vaig passar fatal, els meus pares estaven molt preocupats ja que feia coses que no eren gens normals, tenia molta por pq era com una veu que em manava al cap i que no podia controlar. Els meus pares em van estar apunt de portar al psicòleg però jo em vaig negar ( nose pq, penso que m'hagués ajudat MOLTÍSSIM i si ara m'ho tornessin a dir diria que si), com que em vaig negar dient qur no tenia res i que les manies que tenia millorarien em van donar un temps pq deixes de fer-ho. ( ho continuava fent però més discretament) i llavors no m'hi van portar.
El cas es que ara ha fa un any que estic molt millor, tot és gràcies al meu gos haig de dir, però mai puc deixar aquetes "manies" al 100% sempre queda algo i la meva mare veu que estic tornant un altre cop i en comptes de intentar ajudar-me m'ho retreu i em fa mal.
Necessito parlar amb algú pq jo diria que tot això em va passar per unes coses del passat però em fa vergonya demanar ajuda, nose com fer-ho i estic molt perduda, sento que no valc per res però jo només vull ser feliç. Sense pors.
M'agradaria sentir-me orgullosa se mi algun dia i que tot lo del toc marxes, nose pq faig aquesta consulta pq tampoc em podeu dir res molt precís però necessitava explicar-ho algú ja que amb la gent del meu voltant no puc.
Merci per ajudar-me i per la feina que feu:)
Laura Centellas Data: 22/10/2021 12:19
Hola!
Gràcies per compartir amb nosaltres la teva situació. Sabem que és difícil explicar com ens sentim i no és agradable sentir-nos vulnerables.
Tot i això, amb el que expliques, tenim un punt a favor: els teus pares volien portar-te al psicòleg! Així que aprofita que ells ja s'ho han plantejat per demanar aquesta ajuda ara. Cadascú ha de trobar el seu moment per anar a teràpia i si sents que ara és el teu moment. Demana-ho.
Explica'ls als teus pares que no estàs bé del tot i que voldries anar a un professional per acabar-ho de treballar. Segur que hi estaran d'acord!
Sabem que és difícil, però l'últim pas que et queda és demanar ajuda. Ja has vist que tens aquesta dificultat, n'ets conscient i l'has pogut millorar, només et queda una miqueta més.
Mereixes ser feliç i gaudir de les relacions socials, poder parlar a classe tranquil·lament i estar en calma. Pots estar molt orgullosa de tu mateixa, de la capacitat per analitzar què et passa!
Vinga, un últim pas!
Ens escrius per avisar-nos que ja n'has parlat amb els de casa?
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
