Un poso en context: A vegades tinc rallades i paranoies per coses q poden no ser veritat... (per exemple, tipo que alguns amics estan am mi per interes quan jo se que no, o que passen de mi pq no em volen... em passa quan hi ha algun detonant, tipo quan la gent passa de mi) Tot aixo es per ferides passades suposo de gent que m'ha fet mal, inseguritat i tal, que em porto tractant uns mesos al psicoleg pero fa pocs dies he recaigut amb aquestes paranoies i rallades, perque he tingut un parell de detonants i encara no l'he pogut veure des de que estic pitjor, i encara falten dies. El meu cap no calla de dirme que no soc suficient, que no em volen, etc, es cansadisim pero estic millor que fa temps pero el bajon que vaig tenir era molt fort pel tema amics i tal pero ja estic millor.
Ara el que em preocupava mes es que bueno, a vegades tinc rallades per si no sóc suficient pel meu novio... Fa dies vam follar, pero al cap d'hores es volia fer una palla, ja que no va acabar de corres amb mi (sól passar) i bueno, doncs al dia seguent em compro un conjunt xulisim, em diu que em follaria que estava molt bona i tal, pero no acabem fent res ni el dia que me'l compro ni el seguent... i clar aixo em fa pensar malament nose, rallant-me en que mai m'ha estimat, que no li poso jo, que esta am mi per interes...
(També cal dir que jo no vaig proposar tenir sexe, ja que de normal no tinc gaires ganes pero si ell comença a insinuar tocar etc doncs si, pero si veig que ell va fred o no fa res doncs em costa encendre, llavors solc esperar a q ho faci ell).
No se que fer per parar aquestes paranoies... que em recomaneu? I creieu que l'actitud del meu novio és normal? Gràcies
Laura Centellas Data: 04/11/2021 09:49
Hola!
És fantàstic que siguis conscient dels teus pensaments i puguis adonar-te que son rallades i no realitat. Sovint el nostre cervell ens juga males passades... i és que el cervell s'activa per associació. És a dir, per connexions emocionals. Si estem tristos o decebuts amb algú, és molt més probable que ens apareguin records relacionats amb la decepció i la tristesa. I així amb tot.
Per tant, si hi ha uns detonants, és probable que apareguin sentiment si records relacionats amb aquesta sensació. Conèixer com funciona el nostre cervell ens ajuda a detectar quins pensaments son reals i quins son fruit del malestar.
Pel que fa a la teva parella, potser ho podries enviar al consultori de sexualitat, que les meves companyes et podran resoldre molt millor el dubte. Tot i això, et direm que el mite que els nois sempre tenen ejaculació i sempre tenen ganes de relacions sexuals, és fals.
Si tu tens ganes d'apropar-te a ell, fes-ho. No cal tenir relacions amb penetració, podeu jugar, acariciar-vos, llepar-vos.... deixa que el desig i el plaer et vagin guiant. Sense tenir cap objectiu, només gaudir de la vostra companyia.
Escriu el que et passa i ensenya-ho al teu psicòleg, així ho podreu treballar a la propera sessió ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
