Bona tarda,
Tinc un problema i m'agradaria que m'ajudessiu a resoldre'l. Ara vaig a 4t ESO.
Us explico:
Era companya de classe a primària i no parlàvem molt, tot el contrari, no es portàvem bé. Llavors va començar l'institut i ens van tornar a ficar a la mateixa classe. Vam començar a parlar entre nosaltres molt més i de fet crec que es pot dir que ens vam fer amics. A segon d'ESO, que va ser quan ens van confinar per primer cop a tota Catalunya, em demanava els deures perquè o lo feia mandra o no li donava temps, i jo SEMPRE li passava. No vaig fallar ni un sol cop.
Tot va començar a 3r, quan ens van canviar de classe pel Coronavirus. No ens veiem molt però parlavem per Whats, i va arribar un moment en el qual teniem tanta confiança que li vaig començar a preguntar coses relacionades amb el acte sexual, l'anatomia femenina i la masculina. Els meus dubtes arribaven fins a gener, on en va començar a posar fre. Jo insistia i al final em vaig donar compte de que era un pesat i li vaig demanar perdó. Ella em va INSISTIR QUE NO PASSAVA ABSOLUTAMENT RES PERÒ QUE PARES, i així ho vaig fer. Unes setmanes més tard em va començar a demanar si li podia fer els deures d'anglès i de tant en quan alguna activitat de socials, i en senyal de compensació per tot el que li vaig fer vaig accedir.
Ha passat tot l'estiu i aquests dos mesos d'institut i no em parla, m'he disculpat un futimer de vegades pel Whats (audios i missatges) durant aquests 4 mesos i sempre em deixa en visto.
Ja no sé que fer per recuperar aquesta amistat, així que us demano si us plau que m'ajudeu perquè he arribat a un carreró sense sortida i necessito l'ajuda d'algú per a sortir-hi.
Moltes gràcies per tot, una abraçada molt forta i dos petons.
Anònim
Laura Centellas Data: 10/11/2021 11:47
Hola!
Pel que expliques sembla que es va incomodar una mica amb les teves preguntes, fins i tot es podia sentir una mica assetjada. A vegades, tot i que potser no tenim aquesta intenció, podem acabar fent mal o incomodant a les altres persones i és important adonar-se'n i deixar de fer-ho.
Així que, gràcies per la consciència!
Entenem que el teu sentiment de culpa va fer que accedissis a fer-li els deures d'anglès i de socials, de manera que quedés "compensat", no?
Però ara és moment de fixar-se en el seu comportament: et deixa en vist, no et respon als teus àudios i no et parla a l'institut... Sembla que està molt clara la seva intenció cap a tu, no?
Sabem que fa mal i que a vegades volem recuperar una relació, però si l'altra persona no vol... no la podem obligar. I la teva amiga, de moment sembla que prefereix posar distància.
Així que l'únic que pots fer és respectar-la i obrir-te a altres persones....
Una abraçada molt forta!!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
