Hi ha vàries coses del passat que no he sigut capaç d'explicar a ningú. Ningú. No ho he parlat mai. I ho he estat pensant i informant-me i crec que realment deuria comentar-ho a algú per no tenir "traumes", ns si és així o que, però em venia de gust escriure-ho com per treureu de sobre. He intentat parlar sobre aquestes coses amb el meu pare però em bloqueixo. No puc, no em surten les paraules. Però crec que és hora i les escriuré aquí, per difícil que s'em fagi. Val, resulta que de petita jo... diguem que em masturbava a l'escola. Va ser em sembla amb 7-8 anys, si recordo bé, i no sé pq ho feia, ho vaig descobrir un dia a casa i vaig començar a fer-ho també a l'escola. No era gens concient del que feia. Obviament els nens es van començar a riure de mi, les professores em deien si estava nerviosa. No considero que fos bulling ni res per l'estil, esq es normal fent jo allò.. Ns tinc certs records que em posen fatal quan ho recordo i de veritat us ho dic que estic flipant de que acabi d'escriure això. D'altra banda una altre cosa que mai he explicat a ningú és que amb 10 anys o així el meu cosí 4 anys mes gran que jo, quan erem a un apartament que tenim amb la família, bé per resumir-ho em va abusar sexualment, no té altre nom. M'ha costat anys adonar-me que va ser un abús, i encara no ho he dit a ningú. Sé que deuria, joder, pro no puc. Només va ser una vegada, per sort, un moment puntual, però necesitava treure-ho. A ell no li parlo des de fa temps.
I això no és tot ni el pitjor, els meus pares estan separats des de fa 10 anys i fins fa poc he estat anant d'una casa a una altra, i la cosa ja està bé però he patit bastant des de els 11 fins els 15 aprox. per què la meva mare va patir alguna mena de malaltia mental... Ben bé no se que li passa i es molt difícil escriure tot el que vaig viure però bàsicament jo i la meva germana petita vivíem amb ella soles i ella parlava sola, cridava, no ens fotia ni cas... Recordo una època amb 13-14 que jo cuidava la meva germana i fins i tot feia el menjar, tot i que era una setmana si una no ja que anàvem a casa del meu pare on si que estàvem a gust. I el meu pare és el millor eeh vull dir no tot són tragèdies jeje ell ens ha ajudat sempre i ens preguntava i ens trucava sempre, però esq ns no podia fer res perq la custòdia era compartida i tal, i ma mare no li feia ni cas. Per sort al final va anar a l'hospital un mes i va tornar millor. Ara vivim només amb el meu pare tot i portem una relació més o menys normal.
A vegades em ve tot plegat i s'em fa bola... Ns si serveix de algo explicar-ho aki o no, però m'he quedat més tranquil·la, com que ja ho he deixat anar ns jaja.
Gràcies per el que feu i per aquest espai, ajuda moltissim.
Laura Centellas Data: 28/01/2022 09:51
Hola!
Moltíssimes gràcies per confiar en nosaltres i en aquest servei per explicar-nos tot això. Has viscut algunes situacions complicades i, tot i que nosaltres et podem donar alguna indicació, potser t'aniria bé fer teràpia psicològica per poder-ho endreçar tot correctament sense que et faci mal o et porti problemes més endavant.
Anem a pams:
- La masturbació és quelcom natural i en infants és molt més habitual del que sembla. És completament normal que si senties plaer ho vulguessis repetir (estant a l'escola, a casa, o on fossis). Aquí l'error és la mirada de l'adult. Com van reaccionar les teves mestres i com et van fer sentir. Algú hauria d'haver-se apropat a tu i explicar-te coses sobre la intimitat, per exemple.
- Abús sexual. És horrorós que hagis viscut això i que no n'hagis pogut parlar mai amb ningú. No és just que ho hagis de viure en silenci, perquè tu n'ets la víctima. Et deixem un enllaç amb una fundació especialització en abús sexual infantil per si et pot ajudar.
- La malaltia de la teva mare. No és fàcil conviure amb un trastorn mental i potser necessites un espai on poder-te queixar i plorar per tots aquells dies i setmanes en què la teva mare no va poder complir la seva funció de mare: protegir-te. Son molts anys en què ella et va fallar (malgrat tingui una justificació). i és necessari que ho puguis treure.
Si amb el teu pare sents que et bloqueges, pots fer diferents coses: enviar-li aquesta consulta i veurà la teva necessitat o fer-li saber que vols anar al psicòleg per tot el que has viscut. Segur que ho entendrà i et donarà suport. Confia-hi.
Tens dret a confiar en les persones del teu entorn. T'ho mereixes.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos.
Una abraçada molt forta
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
