Amor i dubtes

Hola, primer de tot moltes gracies per tot i per llegirme.
El meu cas es molt lios. Fa ara uns 9 mesos que vaig començar a parlar amb un noi. Ens vam coneixer per un grup d'amics i a principis de Septembre, vam començar a parlar més. Primer de tot jo pensaba que només serien uns díes, pero va passar a ser cada día minim unes hores. El temps va passar i em vaig donar compte de que m'agradava. Sentía coses per ell ( encara m'agrada). Aquest noi es molt perspicaz que es va donar compte. I va arribar un día que s'ho vaig dir. Al explicarlo tot va anar tranki i tal, ell em va dir que no sentía lo mateix. Jo ja ho sabía pero malauradament això, em vaig posar una mica trista.
Va passar el temps i cada día ens tornavem més "units" I algún cop que altra em va dir que " me amaba" Potser ell s'ho diu a cualsevol amiga, pero per mi un "te amo" només s'ho he dit a les persones que de veritat estimo. En aquest cas ell.
Va arribar nadal i totes les festes ( que d'alguna manera les vaig poder passar una mica amb ell) i em vaig adonar d'una cosa que em va fer sentir una mica trista i dolguda. Ell es va enfadar amb mi per una chorrada i no em va parlar durant un día. ( cosa que es extrany) Ho vaig entendre i li vaig deixar espai.
Pero ell aquell precís día, li va explicar a una noia que coses que em van fer sentir trista i molt dolguda. Que des d'un principi ell volía ilusionarme i que per aixó em deis " te amo" i coses així. Quan joo sempre ho vaig dir de tot cor. Pero a més d'això li va explicar a aquella noia que no ho va acabar de fer perque per a ell jo sóc important i que m'estima tot i que com una amiga. I que no em vol fer mal.
Em va fer sentir malament que vaig començar intentar olvidar-lo e intentar veure'l com un amic.
Vaig coneixer nois i intentaba algun rollo pero no podía, ell estaba dins del meu cor. I ningún noi em va feia sentir lo mateix. ( tot això va passar després d'arreglar-lo i tornar a parlar. Tot i que mai l'he dit que m'havia enterat del que volia fer en un principi. Ja que vaig intentar olvidar-lo i fer com si mai ho haguès sapigut)
A l'hora de chatejar i parlar, ho vaig començar a fer d'una manera diferent. Parlaba com una amiga normal que no esta pillada per el seu millor amic. ( si som millors amics)
PEROOO era dificil. La vida em donava senyals, llegia un llibre i sortia el seu nom, llegia un altre i sortia llegia un altre i un altre cop sortía el seu nom. COM ES POSIBLE? vaig pensar. Però ns, la vida em donaba senyals, a més també sortien anuncis en instagram de coses que em recordaven a ell.
En resum, que no vaig deixar de sentir res, i em vaig donar compte que en veritat no era que no es podía sino que no volía. Aquests dies, em vaig donar compte de que ell es comportaba d'una manera diferent. I que li pasaba alguna cosa perque ho notava. I just ahir va publicar una stories d'instagram que era una frase que había escrit jo feia temps pensant en ell i que ell ho sabía. Perque coneix la meva lletra ( a la stories hi posaba " Algún día yo seré Raquel i tu Ares") i ns però em vaig quedar amb el dubte de perquè va posar la meva foto quan podía posar una altre.
I ns, ell em fa molt feliç i l'estimo molt. I ns si ell ha començat a sentir alguna cosa o no. Perque jo sé que mai m'ho dirà ( si sent alguna cosa) perque m'ho va dir. Em va dir que ell mai acostuma a dir-li a la noia que li agrada que sent alguna cosa.
I ns que fer. Que em recomaneu fer? Que opineu sobre el meu romanticisme? Jo no em vull rendir ;/
Moltes gracies. :)

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!