Bloqueig mental, rallada

bona tarda, mes que res escric aixo per desfogar-me i perque em pogueu donar algun petit consell, m'agrada molt com treballeu.
Basicament estic en una etapa de la meva vida on no se qui soc. En molts ambients/situacions es com que estic molt bloquejada, tipo no se com parlar o com començar a parlar amb algú perque em surt una veu rara o perquè no se que dir-li. Abans no era així, quan era petita era una noia super extrovertida, fer amics era super fàcil i em donava igual tot, suposo perque era petita. Pero va ser començar batxillerat i tothom va començar a fer amistats noves i jo doncs no. Si que es veritat a 2n de batxillerat vaig canviar una mica i vaig coneixer més gent. Ara estic a 2n de carrera i m'ha costat MOLTISSIM obrir-me amb les de la uni i em fa rabia perque son persones genials, el que em passa es q quan estic a la uni estic tancada pero per exemple vam fer un viatge a València i vaig poder ser jo en tot moment, em va encantar. El que passa es que no m'agrada ser així, es a dir, tenir com una barrera en el meu dia dia sense poder coneixer gent. Ara mateix tinc parella, portem 9 mesos i tinc amics pero molts cops em sento sola perque molts d'ells no són amics, són colegues i aixo em ralla bastant, el fet de ultimament no poder quedar amb un amic meu i parlar de la vida, sento que poc a poc s'han anat separant les nostres vides. El meu gran desig es poder ser jo vagi on vagi sense timidesa i sense inseguretats, porto molt temps treballant amb aixo i no me'n surto. estic trista. Sento que la gent que no em coneix pensen de mi que soc una sosa o que estic buida pero no es aixi. a més molts cops vull plorar i no puc. moltes gràcies per escoltar-me

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!