Problemes amb el menjar i l’apariència

Hola, primer de tot moltíssimes gràcies pel vostre servei.

Us escric perquè estic una mica espantada i no sé que em passa. Des de mai, però mai, he tingut problemes amb el menjar. Mai. Mai m’he sentit malament per menjar. Però des de fa unes setmanes no m’agrada menjar, m’avorreix, em cansa. No em passa sempre però últimament més sovint, sobretot l’àpat de dinar i a l’hora d’esmorzar a l’institut. Quasi mai em ve de gust menjar l’esmorzar del segon pati. I molts cops tinc gana però no vull menjar, és com si tingués gana però em sé aguantar, o ho ignoro i llavors ja no en tinc tanta, no la noto. També em passa que moltes vegades quan menjo m’agrada sentir-me una mica buida, no acabar-me de sentir del tot plena. Hi ha certs aliments que no m’agrada gens menjar, com per exemple l’arrós. M’omplo de seguida i em sento massa plena. Abans m’agradaven molt els croissants, ara ja quasi gens. O per exemple els entrepans d’hambuergueses: abans no tenia problemes en menjar-los, ara si puc els evito. Tots aquests aliments me’ls menjo si me’ls he de menjar, però després em sento força malament, em costa molt acabar-me’ls i me’n repenteixo d’haver-los triat ( perquè a vegades sóc jo que els trio menjar). Tot i així no crec que tingui un TCA perquè no tinc desig ni de vomitar, ni problemes amb el meu cos ni altres factors comuns relacionats amb el transtorn. Però sí que una nit de cop em van entrar unes ganes terribles de pesar-me i al veure 63.3 a la balança em vaig quedar desconcertada. I a part d’això, tinc molt de complexe amb la meva cara, l’odio, em veig sempre lletgíssima i sento molt de mal veure persones guapes. També, últimament estic molt sensible, hi ha moments del dia que estic molt trista, no sé què em passa, sento que sóc rara, que faig “fàstic”, que els meus amics es cansen de mi… I de seguida que em fan un mal comentari m’afecta moltíssim. No tolero cap crítica sobre la meva personalitat o la meva manera de ser. I sento que els meus amics els hi ha de costar molt mirar-me a la cara perquè sóc molt lletja.