-
-
Any: 2001
Comarca: Baix Llobregat
Data: 12/08/22 09:53
Rutines
Hola!

Ja fa un temps que m'agradaria plantejar a algú dinàmiques que tinc aparentment tòxiques i com les podria evitar:

1. Constantment tinc fantasies sobre quedar-me paralítica, cega, perdre una cama, un braç, un ull, tenir un càncer, que m'apallissin pel carrer, etc. La cosa és que òbviament és preocupant ja que a part de que romantitzo realitats i lluites dures amb les que gent esta lidiant cada dia, sento aquesta necessitat de que em passi alguna cosa així per sentir-me viva. No se si deu ser pensament intrusiu, però ja els tinc des de els 15 anys. Tot i això aquestes "fantasies" o pensaments intrusius mai acaben malament, de fet acaben amb la superació de la "dificultat". Mai no he tingut pensaments suïcides i no tinc conductes autodestructives, i de automutilacions només tres cops en la adolescència vaig tenir la necessitat de cremar-me amb un metall calent (en moments crítics). Ho dic fredament però realment em preocupa bastant.

2. Mai m'he enamorat de ningú, però a la que m'agrada/atrau algú i es recíproc, tinc una facilitat bestial per trobar diferències i "peros". Entenc que això ve de pors que tinc, potser a l'ideal romàntic de responsabilitats i deures en parella, o simplement por al rebuig (per això ja em preparo tant per si no va bé la cosa). Al meu cap tooot sempre acaba fatal, tot i que tinc claríssima la importància de la responsabilitat afectiva i de la comunicació, però tinc aquesta obsessió de que la cagaré. Ara cada cop més evito tenir aquests pensaments, ja que estic sempre sobredmensionant tot, i em preocupo per sentir-me a gust amb la persona per tal de que també es pugui sentir a gust.

3. He passat de voler complaure compulsivament a tothom a sentir que no dec res a ningú sinó és que jo vull donar perquè estimo. No sona tan malament, però em fan rabia cordialitats com el cedir el pas o disculpar-se per xocar amb algú. Tot i això m'encanta somriure a gent pel carrer, saludar, ajudar amb coses si em ve de gust. Això va acompanyat de rabia i irritabilitat desmesurada davant de qualsevol cosa que em sembla irrespectuosa, discriminatòria, hipòcrita (o sigui actituds del ser humà, que de vegades reprodueixo jo també). Estic ja divagant, però m'ha sortir dir-ho.

No ho se, la veritat que simplement ja m'he quedat força millor expressant això. Si tens algun consell al respecte benvingut sigui.

Moltissimes gràcies! :))
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 19/09/2022 09:27
Hola!

Gràcies per escriure'ns! 

Intentarem ajudar-te una mica en cada punt:

1. Aquestes fantasies poden estar relacionades amb molts aspectes de la teva història que no hem pogut conèixer i per tant, és difícil de contextualitzar. Per una banda hi ha la possibilitat que el teu cervell necessiti imaginar aquestes situacions per poder preveure què faries i així tenir un "pla" en cas que succeeixin. El cervell necessita tenir-ho tot previst, poder-ho anticipar tot i recrear aquestes vivències dures i poc esperables, l'ajuda a sentir-se una mica segur. Tal com dius tu, no tens ganes de morir ni de patir, sinó de sobreviure i viure. Per altra banda, també hi pot haver algun punt que estigui relacionat amb la necessitat de demostrar que te'n pots sortir, que ets capaç d'afrontar moments durs i que saps reaccionar. Sents que la gent del teu entorn et veu com una persona enèrgica i valenta o bé t'etiqueta com a vulnerable i que necessita ajuda? Com et fa sentir tenir alguna d'aquestes etiquetes? Té a veure amb la imatge que projectes de tu mateixa. 

2. Que curiós! Quan t'enfrontes a situacions complicades, mai tenen un mal final, en canvi, quan vius moments d'alegria i d'intimitat, t'imagines un futur que acaba malament... Tu mateixa ho relaciones amb pors i la sensació de càrrega de la responsabilitat afectiva. Potser hauràs de fer un canvi de mirada i valorar que les persones del nostre entorn també ens poden proporcionar benestar i suport. Una relació (d'amistat, parella, família...) ens ha de proporcionar calma, seguretat i benestar. I si no és així, cal fer algun canvi. 
Des d'aquí t'animem a viure-ho des de la confiança. Confiant que us esteu coneixent, que aniràs veient sobre la marxa si vols més intimitat o no i que, en el cas que vagi malament, tens els recursos suficients per viure un desengany amorós. 
Confia. 

3. Hi ha convencions socials i culturals que poden semblar-nos desajustades o hipòcrites, però en el seu inici tenien un motiu (ja sigui respecte a la gent gran, preocupació per les criatures, hospitalitat...). Converteix aquestes convencions en amabilitat i deixa que l'amor faci la seva feina. Tots sabem que responem millor a l'afecte/amabilitat que a l'obligació. Així que utilitza-ho en el teu dia a dia. Decideix si vols disculpar-te o no, quin tipus de disculpa i quin grau d'importància li dones. Mira a la persona als ulls i analitza la seva intencionalitat. No facis les coses per inèrcia, analitza-les i decideix. És el teu poder. 

Nosaltres seguim aquí! Ens alegra que t'hagis pogut desfogar i esperem haver-te ajudat una mica, 
Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: