Hola!
Gràcies per escriure'ns i compartir com estàs!
A vegades la por ens vol protegir tant del dolor que acaba bloquejant-nos i complicant-nos encara més, oi?
Si et saboteges d'aquesta manera és perquè hi ha una part de tu que vol evitar les situacions que no controla, que vol assegurar-se que tot va bé (i, com que no ho pot aconseguir), prefereix quedar-se quieta i no fer-ho.
Aquestes pors i aquests patrons t'han funcionat fins ara, però ara ja no funcionen i tu has d'aprendre a no escoltar aquesta veueta de la por. És possible que ho puguis treballar millor en una psicoteràpia amb una professional, però des d'aquí et proposem que et posis tres objectius.
1. Planteja't 3 objectius per d'aquí un any.
2. Fes-los més petits i divideix-los en dues parts (d'aquí a 6 mesos).
3. Divideix aquesta part en 2 (d'aquí a 3 mesos).
4. Posa't un petit objectiu cada mes.
5. Tradueix aquests objectius amb una acció al dia/setmana
La idea és apropar-te cada vegada més al teu objectiu. Mica en mica, sense que sigui brusc i que et saltin les alarmes de la por.
Per ex. Amb el tema del cant, pots proposar-te cantar davant de públic desconegut. (1 any)
Proposar-te que abans hagis pogut fer un petit concert amb la teva família/amistats.(6mesos)
Cantar una cançó davant algú important per tu (familiar, amistat...) (3 mesos)
Compartir el teu objectiu amb algú (1mes)
Cantar cada dia en veu alta per casa (ara).
Mica en mica anar guanyant seguretat ;)
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
