Vull baixar de pes ràpid

Des de fa quasi un o dos anys quan és hora de menjar no estic ni contenta, ni feliç i tampoc tinc ganes, quan jo era petita sempre menjava molt i a l'escola em deia grossa, comentaris així, llavors quan vaig passar a 1 d'eso em vaig donar comte que era veritat que havia de canviar, però després em vaig oblidar. Quan va arriba l'estiu de 2021 em vaig torna a fixa en els cossos de les altres noies llavors vaig anar fent exercici a les amagades dels meus pares perquè no volia que ho sabessin. Fins ara tinc 15 anys faig cada dia exercicis i menjo dos cops al dia i encara no he baixat ni un sol gram i vull ser una nena prima, però sé que mai ho aconseguiré.

Hola! Primer de tot, moltes gràcies per a confiar en nosaltres i explicar-nos això que et passa i et preocupa. Ens expliques que fa un temps no tens emocions gaire positives a l'hora de menjar. Dius que no et veus bé, i que has rebut crítiques respecte al teu cos, per la qual cosa penses que estàs grassa i et vols aprimar. Expliques que ja fa temps has augmentat molt la pràctica d'exercici per aquest propòsit (a amagades inclús), que actualment, fas esport diàriament i només menges dues vegades al dia. Primer de tot, dir-te que si ens volem aprimar, hem de fer-ho en mans d'especialistes nutricionistes o metges endocrins, ja que són ells qui ens donen pautes concretes per a cada organisme, i ens ajuden a alimentar-nos de manera equilibrada i saludable. Pensa que el que és important, és que tinguis uns bons hàbits alimentaris, una dieta saludable independentment del teu pes. Comentes que et compares amb altres persones, però has de pensar que cada un de nosaltres, tenim un físic i un metabolisme diferent, per la qual cosa no té sentit fer aquestes comparacions i encara menys, si fan que et sentis malament. Tots tenim parts del cos que no ens agraden tant o que ens fan sentir insegurs, i moltes vegades no som conscients que a cada un de nosaltres se'ns valora per molt més que el físic.  Pensa que el nostre cos no ens defineix, és el nostre caràcter, la nostra personalitat, les nostres emocions i reaccions, els pensaments, etc. són el que veritablement importa i són per la qual cosa la gent es formi una imatge de nosaltres, ens valori i ens estimi. Et recomano que aprenguis a acceptar-te, a valorar-te i a estimar-te tal com ets. Ben segur, si aprens a mirar-te amb bons ulls, veuràs moltíssimes coses de tu que t'agraden i que fan que siguis única i especial tal com ets. De totes maneres, m'agradaria felicitar-te, el primer pas per a poder solucionar aquesta situació, és explicar el que et passa. Has estat molt valenta, però ara el meu consell és que expliquis això que et passa als teus pares o algú que pugui ajudar-te i junts, busqueu ajuda especialitzada. Hi ha professionals que poden ajudar-te a veure't bé, a sentir-te millor i avançar en tota aquesta situació. Molts ànims i una abraçada ben forta!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!