Menjar

Hola ,
Vaig está un temps que menjava be pero fa uns mesos vaig turna a quan menjo sentirme malament es com que sento que m’estic engreixant i no vull engreixar. I estic intentant no menjar gaire perque amb fa fastic menjar quan menjo sento que u estic fen malament que m’engreixare. Una part de mi sap que haig de menjar i a mes ser que u necessito perque soc una persona molt esportista i em pasu la majoria de tardes fen esport pero a la vegada no se es com que quan menjo em sento malament amb mi mateixa per menjar i doncs i han dies que pude menju normal pero despres el día seguent ja el meu cap diu vale doncs avui no. I tot i tenir gana no menju, he pasat de menjar 4 cops el día a numes esmorzar i sopar, o numes menjar algu pel mati i ja esta... No entenc perque actuó aixi i no se si estic anant pel bon cami pero soc incapasa de canvia quan menju el meu cap em diu para, molt malament , m’impedeix menjar em venen tot de pensaments que em fan sentir malament em mi mateixa per menjar, he acabat arriban a un punt que no m’agrada menjar i s’em fa molt difiçil . A mes que estic a un altre país lluny de la meva familia llavors es com que no em controlan tant el que menju i el que deixu de menjar aixi que tinc mes llibertat. No se si necesito ajuda, si es una tontería i tampoc es per tant i no pasa res si no menju gaire , si si que passa, no se no se, que n’opineu vosaltres ??

Moltes gracies :)

Hola, en primer lloc moltes gràcies per compartir-ho i consultar-nos, aquest primer pas és molt important per prendre consciència i iniciar el camí per revertir aquesta situació que ens expliques. Comentes que des de fa un temps menjar et fa sentir malament, que no vols engreixar-te i que sovint t'apareixen pensaments difícils de controlar respecte el menjar. Això pot aparèixer per diferents motius i les emocions estan molt lligades als nostres pensaments. Sigues conscient que les persones som molt més que un cos i si per la situació que ens expliques, fas molt d'esport durant la setmana, recorda que si no ens alimentem correctament el funcionament corporal, els nostres pensaments i emocions es poden veure afectades. Davant d'aquesta situació i donat que has estat molt valenta explicant-ho, et recomano que facis un pas més i demanis ajuda, et recomano que en parlis amb la família amb amics/gues, però no t'ho guardis per tu. Explicar-ho, a part del recolzament dels qui t'estimen, et pot permetre posar-te en mans d'un/a professional que et doni eïnes i estratègies per poder afrontar aquestes situacions d'una manera saludable que t'ajudi a trobar-te i sentir-te millor amb tu mateixa i amb l'entorn. De totes maneres m'agradaria aconsellar-te que et pensis a tu mateixa com molt més que el cos o la cara que tots i totes tenim, som molt més que això, idees, il·lusions, pensaments, emocions i moltes altres coses que fan que siguem qui som i amb les que els altres ens reconeixen: una persona única i especial, una persona meravellosa!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació. 





Moltes gràcies per la teva consulta!