- Any: 1997 Comarca: Baix Camp Data: 09/01/23 11:39
Inseguretat i apatia
Hola!
Sempre he estat una noia feliç i contenta, que ha tret molt bones notes, estudiosa i molt bona en tots els aspectes, disciplinada, amb empenta i molts valors. Però últimament només em venen al cap paraules del tipus "fas fàstic, ets una inútil, no et saps relacionar amb els altres, faràs el ridícul, etc". Són paraules que em cridava el meu pare quan era petita. La meva mare i ell tenien problemes de parella i ell es desfogava amb mi i em deia que la seva família no m'estimava. Últimament estic tenint molts problemes d'autoestima i acceptació dels meus sentiments i a casa no m'escolten o em diuen que si ploro faig el ridícul o em tracten de boja o em diuen que els espanto. Em jutjen perquè em prenc medicació i quan surto de festa i m'ho passo bé em diuen si anava borratxa. Amb tot això que m'està passant no em sento apoiada per la meva família. No vull explicar -los aquesta situació a les meves amigues, que són poques, perquè tinc por que em jutjin o perquè no volen veure persones tristes. Quedar amb nois del Tinder és una via d'escape però agafo dependència emocional molt ràpid cap a ells. Degut a la situació de desesperació, faig apuntar-me a un curset de coaching, la persona que l'impartia no tenia coneixements de psicologia i em va aconsellar que mirés com actuen l'altra gent per actuar jo igual, i total que m'he acabat perdent a mi mateixa, i quan li vaig dir de deixar el curs em va fer sentir més culpable dient -me que sola no me'n sortiria i que tenia falta de disciplina en mi mateixa.
Necessito ajuda per escapar d'aquesta situació! Gràcies!
Laura Centellas Data: 18/01/2023 10:48
Hola bonica!
Ostres, quin dolor llegir la teva història... Necessites reubicar moltes coses al seu lloc, posar-les en un lloc on no faci tant de mal i poder reconèixer qui ets tu i quines son les teves habilitats.
Ara mateix (pel que llegim de la teva consulta) sembla que actues per inèrcia, buscant espais on sentir-te bé i no patir. Però només son petites tiretes que no resolen totes les ferides que tens.
Des d'aquí et recomanem molt seriosament que busquis a un/a professional de la psicologia per poder treballar tot el que ens has explicat: la manera de parlar-te a tu mateixa, la relació amb el teu pare, amb la teva família, la gestió emocional i també la dependència de la parella. Si tens dificultats econòmiques, pots demanar d'allargar la teràpia i veure'us de manera més espaiada. Veuràs com es pot adaptar al teu ritme i a les teves necessitats.
I referent a les teves amigues, potser pots començar a compartir alguna cosa i veure la seva reacció. Comença a deixar anar una mica el teu malestar, digues que no ho estàs passant gaire bé i veuràs que et donen més suport del que creus. A vegades sentim que no tenim ningú al costat, i no és així.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada ben forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
