Hola!
Ostres, primer de tot desitgem que no hagis pres cap decisió de la que et puguis penedir. A vegades ho veiem tot molt negre i podem sentir que no hi ha cap solució. Però no és així. Les dificultats son temporals (encara que sembli que fa molt que ho estem patint). I és important no prendre una decisió permanent a una dificultat temporal.
No sabem per quin motiu la teva mare et va dir això, però des d'aquí t'animem a fer dues revisions mèdiques: una amb el teu metge/essa de capçalera, per si cal descartar alguna patologia física (que et pugui fer una bona exploració) i l'altra amb un/a psicòleg/a especialista en salut mental per poder valorar si realment hi ha un trastorn d'ansietat relacionat amb la malaltia. Et sembla si posem el focus en esbrinar això?
I després, quan tinguem una resposta clara: si es tracta d'una malaltia orgànica, si és un trastorn d'ansietat o si és una preocupació excessiva, llavors podrem enfrontar-nos-hi.
Explica'ls aquest pla als pares i demana'ls ajuda. Veuràs que respondran.
Una abraçada molt forta.
Escriu-nos sempre que ho necessitis.
Activa la compatibilitat amb lectors de pantalla
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
