-
-
Any: 2006
Comarca: Baix Vinalopó
Data: 01/02/23 22:57
No puc aguantar-ho més.
Holaa!
Primer de tot moltes gràcies per la feina que feu, perquè ajudeu moltíssima gent.

A veure, no sé ben bé com començar, però us explicaré el problema principal: crec que estic patint algun tipus de maltracte psicològic i emocional per part de la meua familia, sobre tot per part de ma mare. Duem així 1 any i pico però aquests ultimes dies ha empijorat tot molt i ja no aguante més.

Tot va començar perquè abans jo volia fer medicina i ara vull estudiar Filologia Catalana. Ella no vol q ho estudie per motius d'ideologia política, (des)prestigi social etc etc, també considera q seria una pèrdua de persona ja q trec bones notes i fer una carrera de lletres doncs... malament.
Arran d'aquí van començar els comentaris despectius, però únicament al voltant de la carrera o del meu futur acadèmic/laboral com: viuràs baix d'un pont, no faràs res amb la teua vida, etc (tot cridant). I aquestos comentaris han anat "evolucionat" a poc a poc al llarg d'aquest any i ara ja són de qualsevol àmbit de la vida.
Encara que no hi haja motius, ella els troba per criticar-me, insultar-me, menysprear-me... Per exemple, si em pinte les ungles (després de llimar-les, etc), comença a dir-me que si guarra, que si puta... Si no li buide el llavaplats o li netege el vàter (pq estic fent altres coses o sempre ho diu quan estic estudiant dur pq tinc examen) em diu q soc una vaga, una inútil... Si estudie, llig, soc una empollona, i més em val no dur suspesos a casa; però si estic al mòbil soc una viciada que no fa res... I com aquestos mil exemples més.
I ja no puc més. El pitjor és q no m'ho diu a la cara com a tal, m'ho diu estant ambdues en diferent habitacions...
I mireu, jo no puc aguantar-ho més, de fet, (i em dol més pensar en açò q en els insults q em va dir) l'altre dia vaig arribar a obrir la finestra (visc en un sisè pis). Just en eixe moment em va arribar un missatge q em va fer parar i reflexionar però jo ho vaig pensar...ho vaig pensar, i no vull pensar-ho.

Probablement em recomanareu q parle amb ella. Intentat mil voltes, i res. També és una opció parlar de psicòlegs, sí, però per una banda sé q no ens ho podem permetre i d'altra, en ma casa els psicòlegs són per a bojos, o siga q tampoc.
L'altre dia em vaig atrevir a contar-li a una profe q ja sabia del curs passat la situació, el q havia passat aquest cap de setmana i allò dels insults i tal, i esta profe va parlar amb el meu tutor i jo no volia plorar aquest curs al institut però no ha sigut possible.
El tutor m'ha dit que parlarà amb ella, q no és normal q em tinguen tan angoixada i amb por de tornar a casa quan és última hora. Però encara no sé quan hi haurà aquesta reunió, ni si empitjorarà les coses (molt probable), i de veres q jo no puc més, jo únicament vull acabar amb aquesta tortura!

La veritat, no sé si açò es considera violència psicològica o no, però jo estic mentalment prou deficient.

Sent tot aquest missatge tan llarg, de veres. Sent si no s'entén tot perquè per molt q l'hagi repassat estic escrivint-lo entre llàgrimes i ja no veig res clar. Ho sento, sols necessitava desfogar-me potser.
Tot i això, si heu arribat fins ací moltíssimes gràcies ❤️‍🩹
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 08/02/2023 12:11
Hola bonica, 

Gràcies per escriure'ns, per les teves paraules d'agraïment i per la sinceritat en el teu missatge. 

El tracte de la teva mare cap a tu no és tolerable. No et direm que parlis amb ella, perquè entenem que ja ho has fet abans i no ha funcionat. Segurament ella està molt rabiosa perquè no està d'acord amb la teva decisió sobre els estudis. No sabem si ella s'havia visualitzat com a "mare d'una metgessa" i tot el prestigi que això l'hi donaria. I en veure el canvi en la teva decisió, està exercint pressió (i violència) per fer-te canviar d'opinió. 

Però la teva vida és teva. I et fa feliç la Filologia Catalana i nosaltres t'animem a seguir el teu instint i la teva vocació! tens el suport de tots els adolescents!!

El que et recomanem és que puguis demanar ajuda a un adult del teu entorn. És genial que ho hagis comentat a una professora, però també seria convenient que en puguis parlar amb algú de la teva família amb qui et sentis còmoda. Necessites sentir-te protegida i valorada per qui ets. Hi ha algú del teu entorn que et pugui ajudar?

Escriu-nos i explica'ns com estàs. 

Una abraçada molt forta!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: