-
-
Any: 2005
Comarca: Baix Llobregat
Data: 07/02/23 17:13
La vida m'odia
Hola, primer gràcies per tot.
Estic farta de tot, estic trista i sense ganes de fer res. Les meves dues àvies tenen cáncer una de ronyó amb metastasis als pulmons i cervell (ja li han tret el ronyó i ja no es curarà mai) i l'altra cáncer de mama (en teoria és curarà del tot), el meu avi està a la residència i la meva àvia (la del pulmó) només pensa en ell i es molt negativa. Ja porto amb aquest tema molt de temps i a sobre ahir em van dir que el meu gos (té 10 anys) adoptat el juliol, també té cáncer de prostata i metástasis als pulmons. I per si no fos poc, porto amb ansietat des del curs passat (estic a 2n de batxi). Crec que ahir em va donar un atac d'ansietat quan em van dir lo del meu gos, estaba sola quan em va pasar, pq no podia para de hiperventilar. Sento que la vida m'odia, si ja em costa seguir endavant, aixecar-me cada dia del llit, no puc pensar en quan perdi al meu gos, em dona molta pau i felicitat, i per una cosa bona que em va sortir (tenir al meu gos) ara se n'anirà i ja ns que més fer, sóc forta però esq cada cop que veig que pic sortir endavant em passa algú dolent, ara que més em treurà la vida? Si ja no li queda res 😭😭😭.
Pq a mi? Jo crec que sóc bona persona, que no je fet res dolent per tenir aquesta merda de vida i no ha començat aquí lo dolent, va començar quan tenia 10 anys, que el meu avi va caure i casi mor (ara esta mig demencial i amb un 80% depenent). A vegades em venen pensament com suïcides, com que penso "i si ho fes?" Però mai ho he pensat de veritat mai ho faré, pq jo realment vull viure, tenir la meva vida, una feliç, però quan? Si tot cada cop va a pitjor?
Ja ns que fer pq els vaig dir als meus pares que tenia ansietat pel batxillerat i només em van portar un cop al psicòleg i l'únic que em va dir és que aprengués a organitzar-me, però de que em serveix organitzarme, si ja no tinc ni ganes de sentar-me a la cadira per posar-me a estudiar. Ara estaba millor per lo de les meves àvies i el que he dir abans, el que més estimo i més feliç em fa s'anirà i ns ni quan (el meu gos) 😢😢😢.

Que faig? Necesito ajuda SIUSPLAU 😭

Moltes gràcies per tot ❤️
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 17/02/2023 12:52
Hola bonica, 

Gràcies a tu per explicar-nos com estàs i per confiar en nosaltres. 
La vida pot arribar a ser molt dura i, sovint, no hi trobem cap sentit. Generalment estem preparats per fer front a diferens complicacions i pèrdues, però quan s'ajunten gaires en un mateix moment... és quan podem sentir que no arribem a tot. I apareix l'ansietat. 

Segon de batxillerat ja sol ser un curs d'alta demanda cap als/les estudiants. Implica molt esforç i molta pressió i en més d'una ocasió apareixen atacs d'ansietat en sentir que no pots abarcar tot el que et demanen. A consulta és habitual que en aquest període, hi hagi un augment de la demanda d'atenció psicològica, perquè sol aparèixer l'ansietat. 

En el teu cas, a més, s'hi afegeixen les malalties de les àvies, la situació del teu avi i la gota que vessa el got: la malaltia del teu gos. I és natural que sentis que estàs a punt de petar i que no pots més. 

Des d'aquí t'animem a tornar a parlar amb els teus pares per explicar-los que tot això se t'està fent massa gros i que t'agradaria un acompanyament psicològic durant uns mesos per poder descarregar i trobar eines. 

A part d'això, també et recomanem que vagis punt per punt i pas a pas. Ve una temporada complicada perquè hi haurà pèrdues (de la teva àvia i del teu gos, pel que expliques), així que posa atenció en compartir estones amb ells, en parlar amb la teva àvia i passar estones amb ella, amb la companyia del teu gos... Tens l'oportunitat de poder acomiadar-te i agrair-los tot el que han fet per tu i el que t'han donat. Fes-ho. Sabem que fa mal, però reconforta moltíssim. 

En quan a l'estudi, si pots fes petites tandes d'estudi. Intenta estudiar una hora i després parar una estona. No t'obliguis a passar-te 4hores davant els apunts, si no tens prou energia. Ja que, segurament, no et servirà per rendir més. En aquestes ocasions és millor descansar el cos i demanar-li que es concentri durant una estona més curta. 

Nosaltres seguim aquí, sempre que ho necessitis. Poden ser una setmanes complicades i doloroses, escriu tot el que necessitis i deixa que surti el dolor...

Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: