Hola!
No és gens fàcil el que ens planteges.
Per una banda hi ha la llibertat individual de la parella i de la persona de poder escollir com vol viure la seva vida.
Per altra banda, hi ha tot el coneixement mèdic, científic i psicològic de les conseqüències negatives del consum de drogues: evasió, dificultat per afrontar els problemes, més probabilitat de desenvolupar un trastorn mental, pèrdua d'atenció i memòria, dificultats de concentració, labilitat emocional, irritabilitat, dependència,...
I quan veiem que algú que estimem està escollint aquesta via, apareix la necessitat de protegir-lo, de cuidar-lo i d'eliminar aquesta substància de la seva vida.
Pel que expliques, ell és conscient que aquestes substàncies l'afecten i que això també entorpeix la relació. Per tant, hi ha un punt de consciència dels efectes negatius que pot ajudar-lo a reduir el consum. Des d'aquí t'animem a seguir parlant-ne amb ell, que la sinceritat sigui la base de la vostra relació i que tu puguis posar un límit (de temps, de quantitat, de substància...). I si realment sents que, tot i estimar-lo, no pots estar amb ell si segueix consumint, hauràs de ser sincera i exposar el que està passant. Tens tot el dret a no voler una parella consumidora. I ell té tot el dret a seguir consumint. I aquí, potser haureu de prendre una decisió...
Deixar el consum pot ser un procés llarg de presa de consciència dels riscos, de reducció del consum i de passar a l'acció. La persona pot necessitar un temps per prendre la decisió.
Si vols, dona't uns mesos de marge per valorar com et sents. La decisió és teva. Tu has de decidir si vols seguir amb aquesta relació. I ell té una altra decisió...
Estem aquí pel que necessitis. Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
