Hola bonica!
Entenem aquest sentiment i aquesta "pressa" per viure aquesta experiència i no sentir-te "el bitxo raro".
És veritat que hi ha molta pressió social per tenir relacions afectives, sexuals i romàntiques amb altres persones.
També és veritat que hi ha una exageració i romantització de "l'amor adolescent" (pel·lis, sèries, cançons...).
En una de les enquestes que s'han fet d'adolescents.cat, hi va haver una enquesta on demanava si s'havien fet el primer petó i quina edat tenien. Hi havia un 30% de persones que amb 16 anys no s'havia fet cap petó. Això vol dir que 3 de cada 10 persones d'aquesta edat estan en la mateixa situació que tu. El que passa és que s'amaga o es menteix per no sentir-te assenyalat.
També s'ha de tenir en compte que cada persona té un ritme de desenvolupament (físic, emocional, social, cognitiu...). Això vol dir que, potser, l'interès i l'atracció per altres persones arriba més tard i que la necessitat per tenir-hi contacte físic (i el desig sexual), encara més. I està bé.
Pel que ens dius, hi ha aquest noi que t'interessa... i que fa que es despertin les ganes de fer-li petons i d'apropar-t'hi... així que... ja saps per on has d'anar, oi?
Si tens molta vergonya, intenta primer que sàpiga que existeixes, que hi hagi contacte ocular o a través de xarxes i després, comença a introduir alguna petita conversa. Un "què tal?", "on és això?" (si penja alguna foto),.... i les seves reaccions et donaran pistes del seu interès cap a tu.
I a partir d'aquí... ja anirem veiem com evoluciona ;)
Una abraçada molt forta!!!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!