- Any: 2002 Comarca: Baix Llobregat Data: 28/02/23 23:14
amics
Hola,
Estic molt xof perque nomes tinc 3 amics; un d'ells ja ni el comptaria perque fa com mig any que no em parla per ningun motiu aparent i estic ja cansada, i em baixa molt l'autoestima no saber el motiu ni res. L'altre amic i jo ens portem bé pero tarda dies en contestarme i no podem tenir conversacions fluides; ell te molts amics i quan s'enganxa amb algu passa bastant de mi a pesar de que som millors amics i ens veiem potser cada 3 mesos. L'altre amiga viu a l'extranger i apenes parlem, pero al ser timides les 2 tampoc es que tinguessim molta conversació. A banda tinc parella, i realment nose si estic amb ella per dependencia. Cap d'aquests amics viu al poble on visc; d'allà no em faig amb ningú.
Em sento estancada perque veig com tothom te colles, te amics, i jo puc estar dies sencers sense missatges al whatsapp, cosa que no se si es normal. A insta no tinc ni 50 contactes i em sento molt sola, i la meva ansietat m'impedeix fer res des d'abans l'adolescencia. Ara tinc 21 anys i no puc mes. Veig com tothom evoluciona i jo segueixo igual. He anat coneixent gent aquests anys de classes pero es passatger, mai arriba a ser amistat fora de classe i es una pena que quan acaba el curs ja perdem contacte, no trobo compatibilitat amb ningu i apenes tinc gustos i hobbys. Tothom ja te les seves colles i es molt dificil fer nous amics, es com que la gent ja es conforma amb els que té.
Sumant aixo, tinc problemes greus per socialitzar des de fa anys, soc incapaç i ja es un problema que vaig superant pero igualment no soc capaç ni amb ajuda psicologica. També estic molt deprimida, sense ganes de res i no tinc ganes de anar a cap grup o fer coses per socialirzar, he tingut molt males experiencies i passo.
Realment se estar sola sense gent pero tinc dies que no paro de pensar que necessito amics i companyia, perque amb la edat que tinc hauria de disfrutar i no estic fent casi res.
Que puc fer? Gràcies
Laura Centellas Data: 16/03/2023 11:47
Hola!
Gràcies per escriure'ns i compartir com et sents.
Realment hi ha una pressió social en tenir una vida "molt activa" i tenir molts amics. I no sempre és així. L'amistat ha de ser una relació recíproca de cura i benestar. Si ho vivim des de l'exigència, és probable que no ens serveixi per nosaltres.
Des d'aquí t'animem a informar-te sobre la introversió i les necessitats socials, potser trobes alguna definició amb la que et puguis identificar i així calmar-te davant aquestes exigències.
Ens comentes que estàs deprimida, així que és molt difícil que apareguin en tu les ganes de socialitzar. Permet-te estar en aquesta petita "cova" i aïllar-te una mica de tot el soroll de la societat. Si necessites estar amb gent, potser pots fer-ho a través d'alguna associació on puguis fer de voluntària, per exemple.
I grava't la frase: no necessites moltes amistats, només aquelles que et nodreixen i et fan sentir bé.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
