Em veig molt prima

Hola!
Jo sempre he estat una noia bastant prima, fins al punt que quan anava a 6è els meus pares em van portar al digestòleg perquè no guanyava pes i estaven preocupats. A partir de llavors vaig anar guanyant pes fins a tenir un pes normal per la meva edat, més o menys.
Però en aquest últim any m'he aprimat molt, perquè molt sovint tinc problemes de panxa (ns pq) i això fa que mengi menys. Aquests episodis es repeteixen moltes vegades, n'estic farta i estic començant a odiar el menjar. Se que això no és sa però és que no vull per res que el que menjo em condicioni i ho està fent, perque a vegades quan surto amb amics i tinc la panxa malament tots mengen gelats i coses d'aquestes i jo no puc. A part d'això, es que tinc problemes d'autoestima des de que era petita i ara em començo a preocupar la meva imatge. A 6è ja em va passar una cosa semblant, estava deprimida perquè era de les poques noies de la classe que estava plana.
I ara... No sé. Em veig molt prima i no m'agrada, se'm marquen les costelles i això no ho trobo normal, a més, estic constantment obsessionada amb què tinc les tetes molt petites. Es molt estrany, perquè tinc el contrari que moltes noies que escriuen al consultori: no em veig massa grassa, em veig massa prima. A qui li passa això? I m'agradaria arreglar-ho d'alguna forma i tenir un cos normal, no molt prim però tampoc molt gras. La meva mare diu que sóc aixi perquè és la meva constitució, pero a mi em rebenta pensar que seré tota la vida primeta, de talla mitjana i amb les tetes petites. Em rebenta.
Què hauria de fer?

Hola, entenem el que dius i ha de ser molt frustrant veure't malament cada dia. És important primer de tot veure un digestiu (digues-ho als pares) i que descartem qualsevol problema intestinal, en especial perquè molts d'ells estan directament relacionats amb l'estrés i l'ansietat. Descartar SIBO, intestí irritable i helicobàcter, per exemple, i després d'això, descartar intoleràncies a la lactosa, fructosa i sorbitol. Després de confirmar que tot estigui bé i que el menjar et senti bé i no facis una mala relació, haurem de treballar en el teu autoconcepte, ja que tot i que alguna cosa podem canviar del nostre físic però no gaires, i és difícil que en la societat que tenim les noies (i també nois) ens veiem bé amb el nostre cos perquè tenim moltes exigències, però ets tu qui pot deixar d'exigir-se; el teu cos, si està sa, pot ser prim però a partir dels 17-18 pots començar a fer exercici si vols una mica més de volum, sempre combinant amb flexibilitat i no ser rígids ni obsessius, però recordar sempre que el teu cos és únic i no té defectes, però hi haurà gent que dirà que estàs plana, però si estiguessis d'una altra manera probablement també "seria incòmode" per a la societat, així que hem d'estimar-nos molt perquè és l'únic cos que tenim i que ens aguanta el pes, ens fa respirar, avançar...

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Marya del Campo, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!