Hola, moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres. En primer lloc, t'aconsello que quan et miris al mirall intentis veure més enllà del cos que s'hi reflecteix. Som molt més que un cos, i hem d'intentar que la nostra felicitat, el fet de sentir-nos bé no vagi condicionat per com és el nostre cos i per si s'assembla o no als cànons de bellesa (uns cànons que no són res més que estereotips que dificulten una bona relació amb el cos). Imagino que el que et digui el teu pare t'afecta, i per això no t'has de sentir malament. El que ens diuen les persones que ens importen ens afecta, però això no vol dir que no puguis dir-li. Has de poder comunicar-li quan una cosa no t'agrada i, fins i tot, pots explicar-li per què et fa sentir malament. Parlant és com millor ens entenem les persones i buscar el moment i la manera adequada pot ser una bona idea per abordar la situació i segur que poder conèixer-vos i cuidar-vos millor l'un a l'altre. Afegeixo que el cos canvia per molts factors i, ni tots estan relacionats directament amb si mengem més/menys o fem més/menys esport, ni és sa creure que la nostra salut i la nostra autoestima depenen de si pesem més o menys o si tenim un cos prim o gras. L'autoestima es construeix cuidant-nos, fent coses que ens agraden, estan amb persones qui estimem i ens estimen i no deixant-se portar per prejudicis o comentaris aliens. De nou, gràcies per explicar-nos-ho i molta força per explicar al teu pare com et sents.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
