Amiga

Hola, aquesta consulta no va ven be sobre mi.
La meva millor amiga s'ha aprimat molt, sempre ha sigut una persona que per molt que manjes no s'engreixava i realment menjava bastant (alguns dies es manjava un plar de macarrons per ezmorzar, primer plat i segon plat per dinar i sopar i tb brenava ull iogurt o coses aixi) i sempre ha estat prima en comparació a la quantitat que manjava, però lo de ara es exagerat.

Jo no soc una persona que menja molt, al contrari sempre he tingut problemes pq la gent es opensaba qu tenia un problema alimentari peroò realment es que el meu cos no pot mes. Dons la meva millor amiga aquest estiu menja la mateixa quantitat q jo, possava excuses per la calor, pero ara no fa ni la meitat de calor i segueix igual que a l'estiu, jo he parlat amb ella junt amb el seu xicot i una altre amiga i li he proposat de anar un sicolec però ella no hen ha fet cas a cap.
Com la podria ajudar pq em fa por q ho estigui pasant malament i no ens en vulgui dir re?

P.D La seva familia és molt estricat i no la feleciten gaire pel que fa i quan la feliciten per algo es quan ha agut de fer un esforç gegant on ella ho ha pasaat malament, al final ella ha agafat aquesta idea de que si no fa un esforç gegant i no s'ho deixa tot pel cami no ha aconseguit re

Hola, moltes gràcies per compartir-ho i per preocupar-te per la teva amiga. En primer lloc, vull dir-te que estar al seu costat, escoltar-la i recolzar-la és de gran ajuda quan algú ho està passant malament. Més enllà d'això, potser necessitaríem més informació per poder valorar què pot estar passant. Per això és important que l'animeu que ho expliqui a un adult de confiança per ella. Pot ser que no vulgui explicar res o que ni tan sols se n'adoni. En aquest cas i si després de proposar-li moltes vegades continua patint i veieu que cada vegada la situació empitjora, hauríeu de comunicar-li a aquesta persona adulta que la pot ajudar perquè pugui parlar amb ella, potser fer una revisió al metge per assegurar que tot va bé i, si fos necessari, buscar ajuda professional. Quan parleu amb ella sobre aquest tema, és important que l'escolteu, que deixeu que s'expressi i que no hi aneu en grup (pot sentir-se acorralada i no voler explicar res). Si consideres que va a pitjor potser és moment de parlar-ho amb algú de la seva família (si hi ha bona relació), ja que potser no se n'han adonat i així no només podran escoltar-la i ajudar-la sinó que també deixaran de ser tan estrictes i exigents com expliques. Sovint parlar ens ajuda a comprendre com se sent l'altra persona i a poder ajudar-la millor. Moltes gràcies per explicar-nos-ho. Una abraçada molt forta!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!