Hola, moltes gràcies per explicar-nos el que et passa. En primer lloc, vull dir-te que l'autoestima es basa, principalment, en el que tu penses i sents. Escolta't perquè la teva opinió és molt important. Està clar que el que ens diuen els altres ens afecta, però recorda que no podem basar la nostra autoestima en si em diuen o no coses bones, fixa't també en qui t'ho diu i no tant en què et diu. Si la persona és important i t'estima segur que està intentant ajudar-te o donar-te suport. Pel que fa a l'alimentació hem de menjar per sobreviure i això vol dir que cadascú i en funció del moment podem necessitar quantitats diferents, per tant, comparar-se mai és una bona idea. Menjar també és un acte per gaudir de sabors, de la companyia, de la situació. Si veus que a vegades menjar comença a ser complicat i que l'emoció del fàstic apareix sovint és probable que el millor que pots fer és explicar-ho, sigui a la família o a algun adult de confiança que pugui potser ajudar-te a explicar-ho a casa (Per exemple el tutor del centre escolar). És important fer-ho perquè és qui pot ajudar-te més i, si cal, anar al metge a fer una revisió per assegurar que tot és correcte. Et deixo el contacte de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia per si ens vols trucar i parlar amb nosaltres de tot això (93 454 91 09). Esperem la teva trucada, moltes gràcies per escriure'ns i molts ànims. Veuràs que si ho expliques rebràs el suport i l'ajuda que necessites. Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
