No sé com actuar

Ja fa més d'un parell d'anys que la meva germana menja menys. Des de llavors, dia a dia és una lluita a cada àpat amb els meus pares perquè ella mengi més i sempre acaba amb plors. Es sent culpable quan menja més del que ella es permet i sempre posa excuses per menjar una altra cosa o menjar més tard. Es va aprimar bastant ja fa temps i així segueix.
Aquesta dinàmica s'ha tornat habitual des de llavora a casa, ja sabem com serà cada àpat, però estic veient que últimament la situació s'està intensificant en el sentit de que a cada àpat els plors i les discussions són més grosses. Tant els meus pares com la meva germana ho estan passant malament. Els meus pares li han dit de buscar ajuda diverses vegades, d'anar al psicòleg, de demanar hora a algun lloc però ella no accepta cap tipus d'ajuda per molt que li insisteixen. Quan li parlen de tractar amb especialistes es esclata a cridar i plorar i els meus pares no saben què fer.
Jo ho estic veient tot des de fora i no sé què fer perquè la situació millori.

Hola, moltes gràcies per explicar-nos-ho. Imagino que no és una situació gens fàcil on tothom ho passa malament. En primer lloc, pensa que la teva germana molt probablement està passant per una malaltia i això vol dir que no escull el que li passa i a vegades, fins i tot, el que diu o pensa. Això vol dir que no se la pot culpar, perquè si ella pogués escollir-ho no voldria estar en aquesta situació i que passés això que expliques. És molt important que estigueu al seu costat, l'escolteu i li pregunteu què necessita. Donar-li suport i escoltar-la és molt important. Quan algú amb un trastorn de conducta alimentària no vol reconèixer el què li passa o no n'és conscient, si agafem una posició d'autoritat i li exigim, sovint la persona ho viu molt malament. Probablement, trobar un moment en què puguis parlar dels seus sentiments amb ella o que ho facin els teus pares pot ser molt útil. També que ells es puguin posar en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia perquè amb més informació us puguin aconsellar com actuar i què fer. Et deixo el telèfon (93 454 91 09) perquè pugueu trucar i explicar el què passa. De totes maneres, com indiques és important que pugui accedir a l'ajuda especialitzada, però ho és sobretot si ella vol que l'ajudin. Molts, molts ànims i moltes gràcies per explicar el que us passa. Sou molt valents i de mica en mica i amb molt d'amor i acompanyament segur que agafa consciència del que li passa i pot demanar ajuda. Una abraçada molt forta!

--

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!