El meu cap explotara

Ultimament m’estic sentint molt malament, odio el meu cos, estic gorda, i sembla que aquests dos ingressos que he tingut no m’han servit de res portu ja 7 mesos tenin un tca i he estat ingresada a dos llocs diferents, vaig esta 1 mes em sonda i segons els metges estava a punt se morir-me ….pero quan vaig fer tot el proces i vaig puguer surtir semblava que aniria be pero despres recaic… a mes sento que cada cop m’engreixo mes i ha mi m’agradava mes el cos que tenia abans, esq ara no em puc ni mira el mirall em faig fastic i molta roba curta que em posava ara ja no m’ha la puc ni posar perq em veig fatal. Jo vull sortir d’aquest bucle i deixa enrerra el tca pero es com que aquesta veu que tinc el cap no calla i em va dient que estic gorda… i estic molt preocupada perq m’han dit que si ara tornu a recaure m’ingresaran a barcelona amb gen mes critica i no vull. Vull tornar a fer esport , esta amb els meus amics… ser que si no deixo el tca no podre , pero per una altre part no puc deixar de pensa que me de aprimar i quan tinc el plat el devant no puc, em fa molta rabia haver de menjar i si menju m’autolesiono perq em sento fatal. No se que fer esq sento que el meu cap m’explutara que em tornare boja perq tinc tants pensaments que no els puc controlar. Per altre part tambe vull menjar per no decepcionar mes a la meva familia perq ja u he fet suficient i sento que si recaic per tercera vegada ja esta l’haure cagat i no fare mes que fer patir a la meva familia. Pero esq tampoc vull viure amb aquest cos que tinc, em faig fastic. Llavors es tria un cami o un altre pero mai acabo de anar cap a un, començo anant per el de ensortirmen despres el cami de recaure i vaig fen aixi perq no em desideixo… estic molt cansada i es que el final em rendire. No puc mes perq per molt que ara vagi fen terapias i ara vaig a hospital de dia i tal pero sento que no em serveix que tot i aixi el meu cap no cambia les meves idees no cambien i aquesta veu que jo li dic que es com un monstre no calla, cada cop es fa mes fort i no em deixa viure tranquila. No vull viure aixi de veritat i mira que tinc molts projectes de futur i objectius pero es que el tca m’ho esta treient tot i jo numes faig que cagarla i fer cas el monstre aquest. Perque com diu la meva psicologa es com si fossim el monstre i jo millors amigues i que per aixo no la puc deixa anar perq esta enganxada al meu cap. I ser que me de separar pero per molt que o estigui intentant no puc perque no part de mi no vol. I ara em fa molta por recaure no vull i ser el que he de fer per no recaure pero es que tampoc vull haver de menjar tant i engreixarme mes i veurem pitjor no se estic boja
Moltes gracies per la voste feina i perdo si i han moltes faltes d’ortografia soc disléxica;)

Hola, gràcies per escriure'ns. Per tot el que ens expliques entenc que has fet dos ingressos, que a vegades sents rebuig, ira i angoixa respecte a tota aquesta situació, el teu cos i com avança, i no vull començar sense deixar-te molt clar que ets molt VALENTA per escriure aquest missatge i per continuar lluitant per sortir d'aquesta malaltia. Recorda que tot i que a vegades sembla que no avancis, que caiguis de nou, recuperar-nos d'un trastorn de conducta alimentària és un trajecte sovint llarg i amb moments en què et sents més amunt i altres més avall. Així i tot és important saber que no ens hem de fixar només en les petites millores sinó en com has evolucionat des d'un inici. Això ens ajuda a veure tot el progrés, tota la consciència que hem agafat i tot el que ja hem après i que segur ens servirà per sortir-ne. A vegades ens sembla que no avancem, que tot continua igual, però en realitat, a poc a poc, estem fent passes endavant. Expresses molt bé tot el que vols, i saps perfectament que el trastorn ho impedeix o no ho permet, per això mateix vull que sàpigues que res de tot això és culpa teva, recorda que és una malaltia i ningú l'escull. Estic segur que les persones més properes a tu estan orgulloses de tot l'esforç i lluita que hi estàs posant. Pensa també que si estàs seguint un tractament amb una professional especialitzada, ella és qui més et pot ajudar, confia en el tractament i explica-ho tot, tal com ho has fet aquí. Els trastorns de la conducta alimentària no sempre se solucionen ni ràpidament, ni fàcilment, però es curen i això és l'objectiu que hem de tenir. Moltes gràcies per escriure'ns, molts ànims i força bonica. Recorda que sempre que ho necessitis, passi el que passi, les persones que més t'estimen sempre estaran disposades a escoltar-te, ajudar-te i abraçar-te!

--

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!