Hola, moltes gràcies per escriure'ns. En primer lloc, vull comentar-te que les dietes restrictives generalment no s'aconsellen en edat adolescent, i si es fan han de ser acompanyades d'un professional expert per evitar complicacions o conseqüències negatives en salut física o mental. L'objectiu no ha de ser tant controlar i restringir aliments, com aprendre a alimentar-se segons les sensacions de gana i sacietat, gaudint del menjar, però fent-ho de forma equilibrada i diversa. Es tracta de millorar els hàbits de salut, no tant de fer dieta. De fet, pensa que l'objectiu hauria de ser millorar la salut no arribar a cap "pes". El missatge més important que li pots donar és que l'estimes per com és i no pel que pesa o no pesa, podeu introduir aliments, intentar reconèixer quan és gana fisiològica (de l'estómac) i quan és gana emocional, però el més important és entendre que som molt més que un cos i que obsessionar-se amb baixar de pes, amb arribar al "meu" pes, o altres, sovint acaba en patiment i angoixa. Pensa que no és culpa teva, a tothom ens han explicat des de petits, que ser gras està malament i aprimar-se és bo. Però la ciència diu que no és tan senzill ni tan fàcil, que hi ha molts més factors i que l'objectiu sempre ha de ser la salut no el pes. Això vol dir que el millor és consultar a professionals i assegurar-se que els canvis que introduïm són per millorar la nostra salut (impliqui o no un canvi en el nostre pes). Gràcies per escriure'ns i una abraçada molt forta.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
